El passat 13 de novembre es va celebrar a Begues la XIV Trobada de Centres d’estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà. En aquesta ocasió vam presentar-hi una ponència titulada “Masos i torres a Viladecans durant l’Edat Mitjana”. L’objectiu del treball que hi vam presentar era, precisament, aportar una visió sobre els llocs i les formes de viure de Viladecans a l’Edat Mitjana. La vida pagesa girava al voltant del mas, que hem d’entendre com a unitat d’explotació pagesa, formada per una casa més les seves dependències annexes, però, al mateix temps, com una unitat familiar, una unitat jurídica, una unitat fiscal i també com una unitat d’extracció de rendes senyorials.
En el document del 29 d’abril de 1011 en què apareix citat per primera vegada el topònim que posteriorment esdevindrà Viladecans es fa esment d’un lloc anomenat Cans. Aquesta menció devia fer referència a un petit nucli de població situat al voltant de l’edifici que actualment coneixem com la Torre del Baró i al llarg de la via pública que unia Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà, i arribava fins a la Sentiu i Castelldefels. Les primeres restes de la Torre del Baró s’han de datar pels volts de l’any mil i corresponen a les primeres filades de cimentació de petites cabanes o coberts. De fet, no va ser fins al segle XII quan es va aixecar una edificació més complexa i més gran que funcionaria probablement com a element d’atracció de la població. Ben a prop d’aquesta torre, es construiria la capella de Sant Joan.
Un segon nucli estaria situat, també seguint la via pública, a Sales. Referent a aquest lloc, la documentació ens parla d’un mas, de l’hort comtal de Sales i també de la capella, que degué ser construïda vers el segle XII. La població també va créixer tímidament en direcció a Sant Climent de Llobregat, seguint el camí que unia les dues poblacions.
A prop de Can Tries, també documentem un assentament altmedieval, al qual estarien associades unes sitges i també un forn. Aquest lloc d’hàbitat estava situat al costat del camí que unia Sant Climent de Llobregat i Gavà, és a dir, unia el camí ral i el camí de la costa, pel coll de can Bori i la riera de Sant Llorenç o de les Canals. És just en aquest indret on, posteriorment, entre els segles XII i XIII, s’edificaria l’ermita, de construcció senzilla, de Sant Llorenç de les Canals.
Aquest seria el panorama de l’actual municipi de Viladecans fins al segle XIII, moment en què comencem a detectar un increment dels masos i, per tant, també de la població. Hem pogut situar alguns dels masos medievals, alguns dels quals encara perviuen en l’actualitat. A la zona muntanyosa, hi havia el mas Cocons o Esbert, el mas de la Verdera, que amb el temps va esdevenir Can Sala/Cal Menut, el mas Prats (mas Ratés), el mas Rossell (Can Preses) o bé el mas Vidal. Al pla, hem pogut identificar el mas Ros, que en època més moderna serà conegut com a Can Sellarès, el mas Vilar (Can Guardiola), el mas de Pere Esbert (can Tries), el mas Ribalta, que estava situat prop de la capella de Sant Joan, el mas Sabadó situat a les Eres, el mas Viader o també conegut com a mas Domingo, situat prop de la riera de Sant Climent de Llobregat, el mas Font, el mas Ferrer, etc. D’altres masos que no hem pogut localitzar geogràficament són el mas Rella, que era propietat dels Marc, o el mas Palau o bé el mas de Sales.
No sabem ben bé com eren aquests masos, però gràcies als estudis arqueològics realitzats en d’altres indrets del nostre país, sabem que els més senzills consistien en un habitatge d’una sola planta, formada generalment per dos àmbits contigus, però incomunicats, que estaven destinats un per a les persones i l’altre per als animals. Els masos més benestants, construïts per picapedrers i mestres de cases, solien ser de planta quadrada o lleugerament rectangular i constaven d’un sol cos. La planta baixa constituïa l’espai destinat als animals. La planta o plantes superiors es reservaven per a l’habitatge, amb una sala, una cuina i alguna cambra annexa. Sens dubte, la vida pagesa girava al voltant del mas, que podem definir com la unitat bàsica d’organització del territori, però no podem oblidar que també va servir, dins del context feudal, com una forma d’enquadrament social.
Mireia Comas Via
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada