Alguns dels que llegeixen això potser recorden una època en la qual el català estava directament prohibit. Des d’aleshores, doncs, ha plogut moltíssim i la llengua intenta mantenir-se forta a Catalunya, des dels carrers fins a les cases, escoles i oficines; és a dir, on la gent passa la major part del seu temps útil. La vertadera pregunta és: ho està aconseguint?
Segons el Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, l’ús del català als centres escolars es troba en una situació més aviat crítica, amb un 28% dels alumnes i un 48% dels docents que no fan servir mai el català dins del seu entorn acadèmic. La conclusió, encara que preocupant, s’ajusta bastant a la situació que jo visc a diari com a estudiant en una escola viladecanenca. Per tal d’ajustar dades he fet el següent gràfic sobre els meus companys entre els quals m’incloc:
Per altra banda, tot l’equip docent de l’ESO (educació secundària obligatòria, anteriorment l’EGB) és capaç de mantenir una conversa en català sense cap mena de problema, encara que el nivell és molt variat; de persones amb un català més aviat bàsic, a filòlegs que han dedicat una part important de la seva vida al català. Moltes de les nostres classes inclouen els dos idiomes i de vegades arriba a ser confús per l’alumnat, i encara amb la capacitat de parlar aquest català quasi perfecte, molts decideixen impartir la seva classe en castellà o, més aviat, parcialment en català.
Una quantitat important de gent considera aquesta situació, sumada a contínues mencions del català a les escoles per part del govern estatal, com un atac a la llengua catalana i, fins i tot, als catalans. Una de les bases d’aquest pensament és la manca d’una base científica –pedagògica– com a prova del benefici per tal de fer canvis a les escoles de Catalunya.
Justament a la porta de la meva classe es pot trobar un cartell que diu: “Avui i demà, l’escola sempre en català” però mai no se’ns ha parlat del tema o explicat la situació, no se’ns demanà gaire que fem un esforç per parlar català i la conseqüència és aquesta.
La parla del català a les escoles no és nociva com s’ha demostrat els anterior anys, amb unes notes acceptables en el castellà i en les llengües estrangeres, així com també en el català. El que sí que és, és responsabilitat de tots! Col·laborar per tal de no perdre la nostra llengua, directament lligada amb la nostra cultura, és treball de l’equip docent però també de l’alumnat i, fins i tot, dels organismes polítics tant catalans com espanyols. No perdem mai la nostra llengua!
Noa Granados
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada