Estat de conservació a Catalunya: Vulnerable. És un ocell prim, de bec curt i amb cua llarga i escotada. De color marró al dors i ocre molt pàl·lid als flancs i al ventre. Al ventre té estries allargades, més abundants i visibles a les femelles. Els mascles resulten inconfusibles a la primavera, ja que llueixen un cridaner color carmí al front i al pit. S’alimenta bàsicament de llavors. Durant la primavera i a l’estiu també menja insectes per alimentar les cries. La principal amenaça són els “ocellaires” que els capturen i engabien pel seu cant variat i melodiós.
Eio Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada