1. Perquè hi cap tothom: grans i joves, alts i baixos, prims i grassos, sols i acompanyats, amb qualsevol mena de capacitats o de discapacitats; de tots els gèneres catalogats i de totes les tradicions culturals i religions; recentment arribats a Viladecans o de Viladecans de tota la vida. Només cal la voluntat decidida de canviar alguna cosa personalment o col·lectivament per tirar enrere el canvi climàtic. En la mesura de les teves possibilitats.
2. Perquè és donar forma a la millor esperança: no és l’esperança de la màgia, que amb un conjur ens resoldrà la vida, amb permís del Harry Potter; ni es fonamenta en una quimera enganyadora dels duros a quatre pessetes; ni és una esperança de les que es dipositen només en els altres. La nostra esperança es construeix cada dia esforçadament, a partir del compromís personal i col·lectiu. Aquesta és la que millor funciona i la que ningú no ens pot arrabassar.
3. Perquè ens hi va la vida, la nostra i la dels nostres coetanis, la de les persones més vulnerables, i sobretot la de les generacions futures. Ens hi va la vida física, com sabeu. Però també ens hi va el plaer, la bellesa i el realisme de la bona connexió amb la natura, i més vivint com vivim en una zona privilegiada. Ens hi va la salut mental, emocional i social. Volem viure sense pors, volem que tothom pugui viure amb dignitat, volem gaudir del silenci i de la pausa, i de la càlida presència dels altres.
4. Perquè no hi ha límit. De la mateixa manera que tothom hi pot participar, les persones més ambicioses en la seva voluntat de canvi no hi trobaran aturador. El pacte està obert a noves propostes i és dinàmic. Per tant, com en aquell antiquíssim anunci de tònica: si el pacte no t’agrada és que l’has tastat poc. No te l’acabaràs.
5. Perquè hem d’evitar que aquest pacte sigui una “maria”, un maquillatge, una cosa per quedar bé i veure’ns a nosaltres mateixos així de progres i de guapos (que en som, sens dubte!). Ho evitarem si ens hi comprometem, no pas si ens ho mirem des de la barrera, encara que sigui amb esperit crític; o si ens limitem a dipositar tota la responsabilitat en els polítics o en la ciència. No volem que el pacte “sembli”, volem que “sigui”. Cal convertir les bones paraules en fets.
6. Perquè molts dels canvis imprescindibles per preservar el planeta són també una oportunitat per promoure la igualtat, la justícia i la pau. La insensibilitat davant les destrosses en la natura és la mateixa insensibilitat que hi ha davant el patiment de tanta gent que viu colpida per la guerra, la fam o la desigualtat. La insensibilitat de comercialitzar els recursos que la natura ha posat a disposició de tothom, i que per tant haurien de ser públics, fins a convertir-los en grans negocis en benefici de molt pocs; la insensibilitat de malgastar els recursos limitats; la insensibilitat de posar en risc la salut de tots amb projectes insans; la insensibilitat de crear armes capaces d’acabar amb tots nosaltres. Anar a les causes del canvi climàtic per transformar-les és també sovint anar a les causes de la injustícia.
7. Perquè caminar junts en la diversitat val la pena. Ho hem experimentat els membres de la taula, en què hi havia “espècies” humanes ben diferents, cosa que no ens ha impedit col·laborar. El treball en la comunitat i amb la comunitat, amb persones i entitats ben diferents, és un repte, un, estímul, un aprenentatge dels quals surten, com en la pel·li Casablanca, grans amistats.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada