El passat dia 13 d’octubre va tenir lloc la primera sessió del Senat de la República Italiana sorgit de les eleccions del 25 de setembre. Com és costum a la majoria de parlaments, la sessió va ser presidida al començament, fins a l’elecció de la mesa definitiva, per una mesa d’edat, que encapçalava la senadora Liliana Segre, de 92 anys, supervivent dels camps de concentració nazis.
I ella, davant una cambra tan marcada per l’extrema dreta, va aprofitar l’ocasió per rememorar la tràgica marxa sobre Roma de les camises negres de Mussolini, que feia el seu centenari aquest mateix octubre, però, sobretot, va posar l’èmfasi en reclamar una altra manera de fer política, i va afirmar amb força que el que Itàlia necessitava era la fi del que ella va anomenar la “politica urlata”, que podríem traduir com la “política feta a crits”.
Deu ser ingenu, o fins i tot molt ingenu, desitjar això, però a nosaltres també ens agradaria que aquí –a Catalunya i a tot l’Estat– la política funcionés segons aquest criteri bàsic que Liliana Segre expressava. I és que, no ho oblidem, la política democràtica hauria de ser aquella activitat humana per la qual s’intenta aconseguir la mena de governança global que millor respongui als desigs i necessitats de la majoria de la població. Això es canalitza habitualment a través d’unes eines anomenades partits, els quals, en funció de l’elecció popular, s’encarreguen, en solitari o mitjançant acords amb altres partits, de gestionar la cosa pública, estant al cas, també, de les demandes que per mitjans diversos, els fa arribar la ciutadania, discernint què és el que cal fer i quines són les possibilitats de dur-ho a terme.
Però passa que els partits han anat esdevenint massa sovint per damunt de tot instruments de poder, que busquen aconseguir o mantenir aquest poder utilitzant tots els mitjans. I així la política se’ns ha convertit en un camp abonat als crits, a la desqualificació sistemàtica de l’altre, a la negativa a donar suport a les iniciatives de ningú que no sigui el propi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada