Santa Maria Magdalena: Parròquia & Comunitat

Dedicació de la parròquia de Santa Maria Magdalena,
el 8 d’octubre de 1972

El 8 d’octubre de 1972, fa cinquanta anys, es va inaugurar la parròquia de Santa Maria Magdalena en el Barri de Sant Jordi per esdevenir el centre de culte per a aquests nous habitatges i per al Barri de Sales. Era un moment de fort creixement de la població i d’expansió urbanística. Per tot arreu creixien els blocs de pisos, els tallers, les fàbriques, i moltes famílies joves arribaven a Viladecans per començar el seu projecte de vida. Era un poble que s’anava fent, a mig camí entre el seu passat agrícola i el nou futur industrial. 

També corrien aires nous en l’Església i en la societat. Els moviments sindicals i polítics clandestins feien sentir la seva veu, malgrat la dura repressió franquista, i la veu del Concili Vaticà II havia fet niu en les noves fornades de capellans catalans. Eren moments de canvi i de ganes de tirar endavant projectes i iniciatives per millorar la vida dels nous barris obrers que creixien sense serveis ni infraestructures adients. Les parròquies feien la funció de centres de culte i centres cívics i socials.

El nou mossèn que va venir a fer-se càrrec de la nova parròquia va ser Mn. Jaume Boguñà, i ben aviat va saber atreure un bon grup de joves, que es van sentir compresos i lliures en un espai on tot estava per fer. Es va fundar l’Agrupament Escolta Garbí, grups de pregària i de trobada vinculats al moviment Taizé, noves maneres de viure la fe i expressar-la. Les parelles joves del barri, de procedències diverses, es van començar a acostar a la nova parròquia on se sentien acollits. 

                                     

Celebració del 50è. aniversari,
el passat 9 d’octubre de 2022

La vida parroquial té les seves dinàmiques i el pas dels anys fa que la feligresia vagi canviant així com els preveres responsables de la vida pastoral. Quan Mn. Jaume va deixar la parròquia, i després d’ell Mn. Xavier Armengol, va començar un degoteig de mossens, que hi estaven poc temps i no consolidaven les diferents activitats que s’hi estaven fent. Tot plegat dispersava la feligresia que malgrat tot seguia fidel a la parròquia que consideraven seva. Va ser un grup esforçat de la comunitat que va mantenir obert el temple i en va tenir cura fins als darrers anys, en què se n’han fet càrrec, primer, Mn. Manuel Simó, i després, Mn. Fredi Esteve, titular de la parròquia de Sant Joan, assistit per altres capellans que fan un servei pastoral a tota la població. 

La vida d’una parròquia és la vida de la comunitat que la forma, la suma dels esforços de moltes persones que hi han deixat les seves petjades. Per això en la missa commemorativa del passat dia 8 d’octubre es va fer un acte previ a la celebració perquè diversos testimonis expressessin les seves vivències passades i presents en el si de la comunitat. Va ser molt emotiu i alhora enriquidor el poder copsar que una comunitat és una realitat dinàmica i canviant, que pot ser font de creixement personal en determinades etapes de la història personal. També es va tenir un record per a tantes persones que al llarg d’aquests cinquanta anys han treballat per a la comunitat amb el seu servei i compromís 

Val la pena recuperar l’etimologia grega de “paroikía” que vol dir “viure junt amb”, més que no pas el sentit hebreu de “sinagoga” o “assemblea“, i molt menys entendre-la exclusivament com a lloc de culte. Al llarg dels segles s’han construït un edifici administratiu i jeràrquic tan poderós que ha anat afegint significats i matisos diferents a l’etimologia original. Avui, despullades del poder i de la pompa d’altres èpoques, les nostres parròquies retroben la seva etimologia més ancestral i pura i esdevenen veritables comunitats.

Frederic Esteve, Josep M. Gómez, actuals rector i diaca de
Santa Magdalena,el bisbe Agustí Cortés, i Joan Calvet i
Ricard Bardés (el segon i el tercer des de l’esquerra, respectivament),
pastors de l’Església evangèlica de Viladecans, que el 2020 van
celebrar també el 50è. aniversari de la seva comunitat.

La parròquia de Santa Maria Magdalena és avui una comunitat que viu i expressa la fe amb el llenguatge del seu temps. Lluny han quedat els privilegis i la uniformitat d’una religió única i oficial, el tenebrisme i les pors d’una moralitat curta de mires, els actes de pietat multitudinaris. En el nostre món plural i divers les comunitats cristianes tenen les portes i finestres ben obertes, i sense pors ni complexos, continuen expressant la seva fe amb diàleg permanent amb el seu entorn. 

Antònia Sánchez Calbet