 |
| Fotografia: istockphoto |
 |
| Fotografia; “Gat i ocell” (1928), de Paul Klee |
Buscaràs companyia quan hagi passat tot. De petita, en vas tenir dos. Des de llavors han passat més de 40 anys i ara vols repetir. El que canviarà quan acabi aquest temps nefast és que ja no estaràs sola. Cuidaràs altres vides, les educaràs, patiràs amb elles i les estimaràs. Exerciràs de mare a temps complet una altra vegada.
T’acompanyaran per conèixer-les i triar, entre d’altres, les que viuran amb tu. Podràs veure-les a les gàbies amb les mirades aparentment tranquil·les, ulls i postura hieràtics, com escultures egípcies que et miren des del passat. Semblaran indiferents o escèptiques, però tu sabràs que no ho són. Només seran independents, com gairebé sempre ho són les de la seva espècie. No faran festes a ningú que no vulguin, i sabran que tu ets la que manes, la que les cuida i alimenta, la que les protegeix. En algun lloc has llegit que són el símbol de la traïció, però tu saps que no. Qui és lliure no necessita l’acord dels altres per viure.
I elles, des dels seus ulls felins, adoraran la deessa que seràs per a les dues i tu compliràs un desig postergat de fa temps. Dues gatetes germanes, de la mateixa ventrada, que encara no saps com seran, esdevindran les teves noves companyes de viatge, noves presències al teu costat que esdevindran còmplices de vida.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada