Sorprenentment per a alguns, amb el nou curs no només comencen les classes. Cada dia; milers d’estudiants insatisfets amb les condicions que se’ls presenten al seu centre, es reuneixen a tot el món per tal de fer-se escoltar; i llavors, comencen també les manifestacions, els crits i les polítiques emprenedores del jovent.
Una de les principals entitats dedicades a donar-nos veu als estudiants és el Sindicat d’Estudiants, i això mateix van fer tant a Catalunya com a escala estatal el dia 27 d’octubre amb el que ells mateixos han anomenat “un gran cop a la taula”. Fou un esdeveniment únic: amb més de 30 manifestacions arreu del país, totes les quals han estat organitzades i dutes a terme per l’alumnat d’una immensitat de centres entre les quals hi havia els de Viladecans, que vàrem anar a la de Barcelona.
Afortunadament, jo vaig tenir el plaer de poder assistir-hi. Ens vam reunir a la Plaça Universitat a les 12h i, pocs minuts més tard, una massa gegant de joves al crit de: “La salut mental, no és un privilegi!” o “Què passa? Què passa? Que privatitzen massa!” es movia pels carrers animant tothom que els mirava a unir-s’hi. Jo aguantava la pancarta i, per tant, avançava en primera fila, des d’on vaig poder observar com diversos mitjans de comunicació gravaven, a més dels semblants ullpresos dels vianants que ens miraven atònits. Va ser una experiència molt especial; un crit d’ajuda a tot aquell que necessita ajuda a la seva aula; una crítica al capitalisme carregada de sentiment revolucionari, d’aquell que només el jovent sap transmetre!
Vam finalitzar la nostra ruta a la plaça de Sant Jaume, plantant-nos davant de la Generalitat com si d’un amenaçador gegant es tractés i amb més força que mai continuaren els càntics en defensa d’una educació pública, gratuïta i de qualitat que faci èmfasi en allò que és realment important: la nostra salut i seguretat.
Noa Granados
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada