Estrenarem bisbe

 

Els bisbes Agustí Cortés (a l’esquerra) i Xabier Gómez (a la dreta)

A Viladecans anem de novetat en novetat, com si, per un cop a la vida, les autoritats civils i les eclesiàstiques s’haguessin posat d’acord. Coses de l’atzar. Perquè no només canviarem d’alcalde, sinó també de bisbe.

No em sento capaç, ara mateix, d’explicar-vos el procediment per renovar els bisbes. És que ni tan sols aconsegueixo entendre’l gaire. No cal amoïnar-s’hi (o sí): no és ni gaire eficaç, ni gens transparent, ni molt menys participatiu. Sí que els bisbes -i els capellans en general- es jubilen deu anys més tard que el comú dels mortals. I la seva jubilació, a 75 anys, sovint no pressuposa un cessament d’activitat. La falta de capellans i la bona voluntat de molts fa que continuïn en actiu encara durant un munt d’anys. En el cas del nostre bisbe Agustí Cortès, que ha estat fins ara el primer i únic bisbe de la diòcesi de Sant Feliu, des que es va fundar fa vint anys, la seva llarga malaltia no ha aconseguit accelerar un procés de relleu que l’hagués descarregat de responsabilitats en moments prou difícils per a ell. O sigui que la jubilació efectiva li arribarà a 77 anys.

El bisbe Agustí és un home moderat i que no fa gaire soroll. Ha escoltat molt, ha deixat fer i ha estat molt honest en la seva feina. Li agrada anar al fons de les coses, ha buscat coherència entre la seva filosofia i la seva acció, ha actuat amb llibertat i ha donat sempre suport a les accions en favor de qui patia situacions de vulnerabilitat. Encara que aquestes accions el portessin a escoltar coses poc complaents o a trobar-se en ambients allunyats dels àmbits eclesials. És per això que s’ha guanyat l’estima de molta gent.

Amb tot, la veritat és que el bisbe que el substituirà i que serà ordenat a la catedral de Sant Feliu el proper 30 de novembre, és una persona ben interessant, i més en els temps que corren. Es diu Xabier Gómez, és basc, i dominic, té 54 anys. Llegint el seu currículum sembla que és una persona intel·lectualment potent, interessat en el diàleg i en l’art. Dos anys d’estada en el convent dels dominics a Barcelona han estat suficients perquè parli i escrigui correctament el català.

Servidora el vaig conèixer el mes de maig passat, a Madrid. Vaig anar en representació del bisbat a una trobada sobre acollida a Migrants dins les nostres esglésies. Ell n’és el màxim responsable. I vaig quedar impressionada per la seva energia, obertura i claredat. És un dels redactors del document Comunitats acollidores i missioneres. Identitat i marc de la pastoral amb Migrants que els bisbes han fet seu. A banda de fer bons documents, ha tirat endavant i ha impulsat iniciatives solidàries d’acollida, defensa, promoció i integració dels immigrants. Els immigrants cristians són, proclama ell, membres de ple dret de les nostres comunitats cristianes, on sovint són vistos com a pobres que s’han de col·locar només a la cua del rober. Crec que vol i promou una Església activa i coherent amb el seu missatge. O sigui que pinta bé. Ja us ho explicaré.

Mercè Solé