En defensa dels drets humans

 

La Biblioteca de Viladecans ha col·laborat, activament, les últimes setmanes amb el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans del departament municipal de Cooperació i Solidaritat. Una iniciativa que té com a objectiu visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que sofreixen. Aquest projecte, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, format per ajuntaments que destinen una part dels seus pressupostos a finançar accions de cooperació per al desenvolupament i solidaritat internacional, i gestionat per l’ONG Comissió Catalana d’Acció pel Refugiat, es desenvolupa des del 2013 i compta amb la participació de trenta ajuntaments i vuit entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global. 

Una de les activitats més destacades i emotives va ser la visita a la Biblioteca de la il·lustradora marroquina Zainab Fasiki. L’artista, autora de dos còmics que es traduiran aviat al castellà, va reflexionar sobre la situació de les dones al Marroc i com encara els cossos i la sexualitat estan condicionats per la tradició, la cultura, la religió i les lleis. Va explicar que va començar a dibuixar per mostrar amb les seves il·lustracions com es sentia i a quines situacions s’enfronten les dones del seu país i de la resta del món. 

En aquest sentit, va denunciar les conseqüències que va suposar la colonització francesa i el nivell de corrupció política que existeix al país. Malgrat això, el seu discurs va ser esperançador i va instar a totes les dones a sumar forces per lluitar contra la falta de drets i les desigualtats. L’acte va estar dinamitzat per la sexòloga Silvia Català, que va reconèixer la importància de comptar amb referents com la Zainab Fasiki.

Una altra de les propostes desenvolupades dins d’aquest projecte a la Biblioteca és l’exposició fotogràfica Nana i Fàtima, dones sota setge a Gaza, que romandrà al vestíbul de l’edifici fins al dia 28 d’octubre. A través de les imatges de la quotidianitat de les dues dones, s’obre una finestra per conèixer com es sobreviu sota els intensos bombardejos i l’assassinat constant de civils després d’un any de conflicte. Les fotografies van ser realitzades per una de les protagonistes del relat, la Fàtima Shabair, que tal com explica a l’exposició va passar de fotografiar nuvis a fer-ho “a infants que han mort i edificis que han caigut”. El projecte fotogràfic es va inaugurar amb la presència de Chené Gómez i Enric Miratvillas, de l’ONG CREART, entitat que juntament amb RUIDO Photo han creat l’exposició. 

El programa Ciutats Defensores dels Drets Humans va comptar també amb la presència de Nickie Azzam, activista palestina que lluita per l’autodeterminació del poble palestí i contra el genocidi de Gaza, que va explicar la seva trajectòria i lluites en una conferència a l’Àtrium.

Des de fa més d’una dècada, el projecte de cooperació ha convidat més de setanta persones defensores dels drets humans de més d’una trentena de països d‘arreu del món, molts dels quals estan amenaçats, perseguits i han estat privats de llibertat. Tanmateix, han fet diverses campanyes per exigir l’alliberament de defensors i defensores empresonades per lluitar a favor dels drets civil i polítics. Aquests treballen, s’organitzen i lluiten per protegir els drets de les dones, del col·lectiu LGBTIQ+, el dret a la pau, els de les persones migrades i refugiades, de les minories ètniques i nacionals, el dret a la llibertat d’expressió i opinió, a la memòria democràtica, a l’autodeterminació, és a dir, el dret a una vida digna. 

Los escorpiones

Sara Barquinero

Barcelona: Lumen, 2024

Els protagonistes, Sara i Thomas, es veuen embolicats en l’entramat d’una teoria de la conspiració dirigida pels poders polítics i econòmics, que pretenen controlar els individus a través de la hipnosi i els missatges subliminals en llibres, videojocs i música per a induir-los al suïcidi. Tots dos porten a coll desequilibris emocionals i, mentre es teixeix entre ells una relació inclassificable i poderosa, decideixen investigar sobre aquesta secta el nom de la qual és el d’una de les poques espècies animals que prefereix matar-se abans que continuar suportant el dolor. Des de la Itàlia dels anys vint, passant pel sud profund dels Estats Units en els vuitanta, fins a arribar a l’època actual a Madrid, Bilbao, un poble perdut de l’Espanya rural i Nova York, aquesta és una història sobre l’angoixa existencial, la solitud i la necessitat de creure en alguna cosa, sigui el que sigui, per trobar el sentit a la vida. Sara Barquinero brinda una experiència de lectura que obsessiona, inquieta i arrossega al lector fins al final.

Dagfrid a pèl

Agnès Mathieu-Daudé

Barcelona: Flamboyant, 2024

Dagfrid, la nena vikinga protagonista d’aquest conte, explica l’última aventura amb la seva família. I sorprèn dient: “Als vikings no ens fa por el mar furient. En principi, vaja. Entre el pare que es mareja quan navega i el meu germà, a qui no deixen fer res, la meva família no va mai gaire lluny. Per sort, tenim l’oncle Èrik, que va anar a viure a Groenlàndia. Així que, quan vaig saber que la meva cosina Helda es casava, se’m va escapar un crit d’alegria. Un casament viking sempre és una festa, però és que si, a més, hi afegeixes una travessia a la vikinga...”. Un conte per infants de 7 a 10 anys.

Domingo flamenco

Olivier Schrauwen

[Logroño]: Fulgencio Pimentel, 2024

Un còmic monumental sobre l’avorriment i la idiocia contemporània, d’un dels dibuixants de còmic europeus actuals més innovadors i interessants. Un dia típic en la vida Thibault: es desperta, vaga per la casa, s’emborratxa, posposa qualsevol treball, no aconsegueix llegir ni una sola frase del llibre que té entre mans, es droga i no es relaciona amb absolutament ningú. Domingo flamenc és una narració que entreteixeix, fil rere fil, no sols la vida del seu protagonista, sinó el corrent de la seva consciència, i que acaba abastant la vida de tota una ciutat durant un dia tan èpic com poc memorable.