El nostre poble antifeixista

Pluf! Onomatopeia representativa de l’extrema dreta a les últimes eleccions. Desinflada la seva entrada al parlament, es desinflen també les seves pretensions, la seva moral i els seus bots a xarxes. Si bé continua sent greu qüestionar els drets humans fonamentals i que aquests tinguin veu en un parlament, toca una anàlisi sociològica post-electoral: tenim una extrema dreta, abans camuflada dins el partit popular i avui escindida en un partit com Vox, que sempre ha estat entre nosaltres. La diferència, poca broma, és que ara té veu pròpia, assessorament nord-americà i finançament iranià. 

Tenim el privilegi de ser la societat amb major acceptació del col·lectiu LGTBI del món. La continuïtat d’una classe obrera pionera en obligar a implantar la jornada de vuit hores arran la vaga de la Canadenca, som majoritàriament pacifistes, terra d’acollida, les reivindicacions feministes a l’estat espanyol per la igualtat de gènere han esdevingut vaga general amb repercussió mundial... la llista de fites es pot allargar.

Sí, davant una breu incredulitat inicial, hem de reconèixer que vivim a una població d’infravalorats valors antifeixistes. Tot i així, autocrítica. A Viladecans, tot i que l’extrema dreta ha tret un reduït 4’72%, hem de parlar de que 1.819 persones han recolzat el discurs ultranacionalista, bel·licista, homòfob, racista i antifeminista a la nostra vila. 

Mànigues amunt, encara hi ha feina a fer.

Per una banda, declarar la nostra vila com a ciutat antifeixista. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Viladecans (UCFR) està en una ronda de negociacions per aconseguir que sigui reconeguda com a tal en el ple municipal abans de l’estiu.

Imprescindible també; presència al carrer. Enfront de la fantasia de la sobrerrepresentada extrema dreta al debat mediàtic, mostrar que la nostra població és tolerant i acull la diversitat individual i col·lectiva. Els carrers són nostres, els carrers són de totes.

Per això, el dissabte 4 de maig, es va organitzar una jornada al jardí municipal amb intervencions de Fabián Cobos i Nora Baños, parlant de la islamofòbia i el feixisme i presentant el manifest de l’organització, seguit de concerts amb la K y la B y Mobylette que reivindicaven la societat plural i de classe que som.

S’han editat samarretes i xapes amb simbologia antifeixista per fomentar l’autofinançament de l’organització, ja que UCFR no desitja rebre cap mena de subvenció ni finançament d’altres organitzacions per preservar la seva autonomia. Assembleàries i horitzontals, les reunions són setmanals, amb possibilitat de contactar a través de xarxes socials.

I, seguint feina de formiga, la més invisible, perenne guàrdia en alt posant el focus en evitar a la nostra vila discursos obsolets haguts de ser soterrats amb les restes del tirà.

David Nieto i Solé

1. Pew Reseach Center: https://www.pewglobal.org/2013/06/04/the-global-divide-on-homosexuality.

2. Pag 8, http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2820_2839/2831/es2831.pdf

3. http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/3180_3199/3190/es3190mar.html

4. https://resultados.elpais.com/elecciones/2019/generales/congreso/09/08/301.html

5. Medida 1, 10, de 14 a 21, 56, 63, 70, 71, 73, entre d’altres. 100 medidas para España: https://www.voxespana.es/noticias/100-medidas-urgentes-de-vox-para-espana-20181006

6. [facebook @ucfrviladecans] [twitter @ucfrviladecans] [instagram @ucfrviladecans] ucfrviladecans@gmail.com

La destrucció del patrimoni i la nova transformació del Polígon Industrial. El paradigma de la ciutat model sotmesa al mercat.

Fa relativament poc, l’Ajuntament de Viladecans ha iniciat un nou projecte urbanístic, la transformació del Polígon Industrial Centre. Aquest preveu substituir l’activitat econòmica del polígon per d’altres del tercer sector, i no menys greu, la destrucció de cases que formen part de les nostres vides i de més de set generacions.

Davant el procés uniformador de la globalització, mantenir una essència pròpia és clau a l’hora de conservar la nostra identitat i trajectòria històrica. Vivim un procés de devastació urbanística fruit de l’adaptació dels pobles i ciutats a les necessitats de macroestructures que donin solvència a un neoliberalisme insaciable. 

El nostre cas particular, Viladecans, és el macro-complex d’Outlet, que ni genera ni destrueix llocs de treball, només els adapta a un paradigma econòmic concret. Un projecte amb prou magnitud com per transformar la nostra Vila, que es veu plasmat en el nou projecte de transformació del Poligon Industrial Centre, a l’estil dels típics «pelotazos» urbanístics que ens van portar a la ruïna, i que curiosament està ubicat entre el nou Outlet i el Centre. Davant això queda plantejar-se la conveniència o no de participar en el tsunami transformador de l’economia especulativa financera o apostar per altres fórmules d’economia productiva. 

Però complementari a aquest debat, sorgeix plantejar la defensa del nostre patrimoni com a element que ens situa en l’espai-temps, generant una identitat pròpia que ens impulsa a associar-nos i promoure iniciatives que afecten directament a la gestió de les nostres vides. Els elements urbans que ens transporten al passat ens situen cronològicament, ajudant-nos a contextualitzar, entendre i decidir el nostre paper històric en el desenvolupament social de la humanitat, amb un impacte local.

Per altra banda, la destrucció d’aquests elements històrics és totalment innecessària. El creixement demogràfic viladecanenc és negatiu, encara hi ha més de 3.000 habitatges buits i n’estan projectats més de 4.000 entre Oliveretes (Pla de Llevant) i aquest nou pla. Per tant, no hi ha una demanda real d’habitatges, reduint els factors de la disposició de l’espai en termes purament estètics. Les conseqüències, però, serien nefastes per als habitants d’aquestes cases, que passarien pel traumàtic procés d’abandonar una llar (la seva) i algunes d’elles sense garanties de poder trobar una altra ubicació on viure. O és que a algú li ha agradat que el facin fora de casa? 

La crisi econòmica, per crua i dura, ens ha imprès a la pell que ens hem d’organitzar i moure per defensar allò que volem i necessitem, i de nou ens toca trepitjar el carrer per oposar-nos a allò que vam defensar amb èxit fa uns anys: la defensa del Patrimoni del Casc Antic i el rebuig d’un model de ciutat al servei de les macroestructures i els fluxos capritxosos de l’economia global, en detriment de les persones que la (sobre) vivim.

1. La Urbe Totalitaria. Miguel Amorós.
2.  Document editat pel grup municipal d’ERC Viladecans.
3. Patrimonio arquitectónico urbano, preservación y rescate: bases conceptuales e instrumentos de salvaguarda. Fabián Garré.

4. Memoria, ideologia y lugar en Barcelona. Manuel Delgado.

La Urbe Totalitaria. Miguel Amorós. David Nieto i Solé