“¿Qué se gana con esta huelga? No se gana nada material. Se gana el orgullo y la dignidad y eso se lo podremos decir a nuestros hijos: ‘Tu padre arriesgó toda la seguridad de su familia por un puesto de trabajo y unos compañeros despedidos, y eso no se puede pagar”
Aquesta frase que podem trobar en un casset a l’Arxiu Nacional de Catalunya, com molt bé deia l’historiador Albert Alonso resumiria l’esperit de la gran vaga de la Companyia de Radiadores Roca que va produir-se durant 95 dies entre el mes de novembre de 1976 i febrer de 1977.
Va ser un procés llarg, ple d’assemblees, actes de solidaritat, enfrontaments amb les forces de seguretat...
La vaga de 1976 venia precedida de reivindicacions anteriors que començaren sobretot al 1969 i s’anirien repetint fins el mateix 1976, quan es van fer més evidents les divisions entre els propis treballadors.
Aquesta divisió afectaria els sindicats que en aquells dies començaven a ser majoritaris. Amb diferents postures sobre com afrontar el conflicte s’anirien allunyant de les protestes deixant-la en mans de l’Assemblea de Treballadors de la fàbrica.
Al juny de 1976 van tenir lloc les eleccions de l’Assemblea per escollir els representants sindicals. Van sorgir 43 elegits que començaren a treballar per acabar amb el sistema de representació existent que estava liderat pels delegats del sindicat d’origen franquista de la CNS, als quals obligaren a dimitir al setembre del mateix any.
Un cop establerts els representants de l’Assemblea com els únics amb potestat per negociar les condicions amb els patrons s’iniciaren les reunions per acordar una solució digna i decidir qui serien els delegats que assistirien a defensar les decisions presses.
Després de no poques dificultats l’empresa acceptà les reunions amb els delegats de l’Assemblea que començaren el 4 d’octubre de 1976 .
En aquest context és va començar a gestar un dels esdeveniments més importants del moviment obrer a la nostra ciutat. Uns dies que van situar la nostra ciutat al capdavant de la lluita de classes. Van ser dies de lluita, d’enfrontaments, però també de solidaritat i companyerisme. No van ser dies de revolta, foren dies de resistència.
Aquesta frase que podem trobar en un casset a l’Arxiu Nacional de Catalunya, com molt bé deia l’historiador Albert Alonso resumiria l’esperit de la gran vaga de la Companyia de Radiadores Roca que va produir-se durant 95 dies entre el mes de novembre de 1976 i febrer de 1977.
Va ser un procés llarg, ple d’assemblees, actes de solidaritat, enfrontaments amb les forces de seguretat...
La vaga de 1976 venia precedida de reivindicacions anteriors que començaren sobretot al 1969 i s’anirien repetint fins el mateix 1976, quan es van fer més evidents les divisions entre els propis treballadors.
Aquesta divisió afectaria els sindicats que en aquells dies començaven a ser majoritaris. Amb diferents postures sobre com afrontar el conflicte s’anirien allunyant de les protestes deixant-la en mans de l’Assemblea de Treballadors de la fàbrica.
Al juny de 1976 van tenir lloc les eleccions de l’Assemblea per escollir els representants sindicals. Van sorgir 43 elegits que començaren a treballar per acabar amb el sistema de representació existent que estava liderat pels delegats del sindicat d’origen franquista de la CNS, als quals obligaren a dimitir al setembre del mateix any.
Un cop establerts els representants de l’Assemblea com els únics amb potestat per negociar les condicions amb els patrons s’iniciaren les reunions per acordar una solució digna i decidir qui serien els delegats que assistirien a defensar les decisions presses.
Després de no poques dificultats l’empresa acceptà les reunions amb els delegats de l’Assemblea que començaren el 4 d’octubre de 1976 .
En aquest context és va començar a gestar un dels esdeveniments més importants del moviment obrer a la nostra ciutat. Uns dies que van situar la nostra ciutat al capdavant de la lluita de classes. Van ser dies de lluita, d’enfrontaments, però també de solidaritat i companyerisme. No van ser dies de revolta, foren dies de resistència.
Víctor J. Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada