Cultura, moneda de canvi en època de crisi

Mentre entitats com Punt de Trobada miren de crear fòrums on poder debatre sobre elements culturals importants de la nostra ciutat, com ara són les dues festes majors –que ni tan sols tenen nom–, l’Ajuntament es dedica a retallar o eliminar els pocs esdeveniments culturals públics de la ciutat.
Aquests fets resten justificats per l’equip de Govern amb motiu de la crisi i la necessitat de prioritzar altres partides. És evident que en època de crisi on hi ha milers de famílies amb tots els membres a l’atur cal prioritzar tot el que fa referència a temes socials. Ara bé, no podem permetre que es titlli de frivolitat el fet de defensar la cultura. Des del meu humil punt de vist, considero que les partides socials i les partides culturals no són dos únics vasos comunicants. M’explico, en els pressupostos municipals no només hi ha cultura o “ajuts socials”, i si apuges un l’altre necessàriament ha de baixar. Els pressupostos estan formats per moltes partides i en època de crisi s’han d’analitzar molt intel·ligentment perquè siguin els elements més superficials i/o menys prioritaris aquells que siguin posposats fins a èpoques de vaques grasses. ¿Cal gastar-se 2.720.000 euros en reconvertir el camp de futbol de la Torre Roja en camp de gespa artificial tenint en compte que, a més a més, ja en tenim un a Viladecans?
Algú em pot dir que precisament això és el que s’ha fet amb cultura, però és que per a mi la cultura és un element molt important, i també en època de crisi. El festival Al Carrer, per exemple, és un element cohesionador de la nostra ciutat, a banda d’una font d’ingressos important per als nostres botiguers i restauradors.
¿No seria més interessant no retallar el seu pressupost i fer-ne una millor difusió, per tal que la seva repercussió en l’economia local sigui superior i ajudi els botiguers i restauradors a fer un bon inici de temporada estival? Estic segura que molts de nosaltres desitgem que arribi el primer cap de setmana de juliol per tal de passar aquells quatre dies on a Viladecans li canvia la cara i es converteix en un escenari obert, on tothom es retroba amb amics, coneguts i saludats.
Considero que la cultura és un element definitori de la nostra essència com a humans, i per tant, és un element irrenunciable. Per això crec que la cultura no ha de ser moneda de canvi en època de crisi, i menys, en una ciutat com la nostra, on sovint “brilla per la seva absència”.

Bàrbara Lligadas