“Malos tiempos para la lírica”, així deia la tornada d’una cançó del grup Golpes Bajos, que va assolir cert renom en el moviment conegut com a movida madrileña de finals dels anys 70 i principi dels 80.
Avui el substantiu lírica aniria seguit de molts altres, no tan sols del món de la cultura. Aquest no és un bon moment en l’aspecte econòmic, laboral...
Hi ha, però, qui en aquests dies especialment difícils encara en poden treure un pessic i aprofiten per deixar-se veure més del que és habitual.
Darrerament ens hem pogut tornar a trobar símbols pintats a les parets i terra que molts començàvem a creure ja oblidats.
A la avinguda Fleming, entre d’altres, han aparegut creus gammades, alguna creu cèltica... signes totalment anacrònics que podrien passar desapercebuts si no fos perquè últimament ja comencen a ser moltes les informacions que ens arriben sobre el rebuig als immigrants.
Les vagues a Anglaterra defensant el treball per als autòctons, frases de terroristes mediàtics que, segurament després d’haver consumit una bona dosi d’estupefaents, surten autoproclamant-se herois del país en programes de premsa groga creient-se preparats per a tractar els problemes de la societat (cinc minuts després de haver parlat de qui ha de sortir de Gran Hermano), llancen frases reclamant un món ordenat on cadascú torni al seu país.
Aquest és el seu moment i provaran de trobar el seu racó i contaminar tots aquells que puguin amb les seves doctrines populistes i demagògiques. Els partits de l’extrema dreta que en el seu dia triomfaren a Àustria i que darrerament han assolit uns bons resultats a Israel comencen a ressorgir a casa nostra.
És molt probable que no tornin a tenir la força d’antany però aquells que creiem en la democràcia, la llibertat i en les persones hem de tenir clar que anys enrere van ser-hi presents però que aquest cop, podem assegurar que NO PASSARAN.
Víctor J. Martínez
Avui el substantiu lírica aniria seguit de molts altres, no tan sols del món de la cultura. Aquest no és un bon moment en l’aspecte econòmic, laboral...
Hi ha, però, qui en aquests dies especialment difícils encara en poden treure un pessic i aprofiten per deixar-se veure més del que és habitual.
Darrerament ens hem pogut tornar a trobar símbols pintats a les parets i terra que molts començàvem a creure ja oblidats.
A la avinguda Fleming, entre d’altres, han aparegut creus gammades, alguna creu cèltica... signes totalment anacrònics que podrien passar desapercebuts si no fos perquè últimament ja comencen a ser moltes les informacions que ens arriben sobre el rebuig als immigrants.
Les vagues a Anglaterra defensant el treball per als autòctons, frases de terroristes mediàtics que, segurament després d’haver consumit una bona dosi d’estupefaents, surten autoproclamant-se herois del país en programes de premsa groga creient-se preparats per a tractar els problemes de la societat (cinc minuts després de haver parlat de qui ha de sortir de Gran Hermano), llancen frases reclamant un món ordenat on cadascú torni al seu país.
Aquest és el seu moment i provaran de trobar el seu racó i contaminar tots aquells que puguin amb les seves doctrines populistes i demagògiques. Els partits de l’extrema dreta que en el seu dia triomfaren a Àustria i que darrerament han assolit uns bons resultats a Israel comencen a ressorgir a casa nostra.
És molt probable que no tornin a tenir la força d’antany però aquells que creiem en la democràcia, la llibertat i en les persones hem de tenir clar que anys enrere van ser-hi presents però que aquest cop, podem assegurar que NO PASSARAN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada