Durant el mes de març d’enguany, Mn. Manel Simó, rector de la parròquia de Santa Maria Magdalena de Viladecans, va viatjar, amb altres tres persones, a Guatemala, El Salvador i Nicaragua.
L’ONGD Soltermón (Solidaritat amb el Tercer Món) està adscrita a l’esmentada parròquia i es dedica a subvencionar projectes de desenvolupament en aquells països.
Soltermón va sufragar enguany la construcció d’un pou d’aigua a l’Alta Verapaz (Guatemala); una guarderia al barri de El Tesoro, en un suburbi de Guatemala capital; i tres menjadors infantils a Granada (Nicaragua).
Mn. Manel (que era ja la sisena vegada que viatjava a Centramèrica) ens ofereix aquí una breu visió de com es troben avui aquells països.
Resulta difícil aplegar en unes línies totes les vivències d’aquells dies. Per això, a manera de resum, sintetitzo la meva visió en aquests deu punts:
1. He vist milers i milers d’éssers humans sotmesos injustament a situacions de pobresa, misèria, desnutrició, violència, impunitat, i desigualtats.
2. He vist en especial nens i dones víctimes d’una societat individualista, masclista i violenta, que abusa dels més febles.
3. He vist alhora dones molt fortes i valentes que tiren endavant malgrat la gran càrrega que han de suportar.
4. He vist un poble molt religiós, que confia en un Déu d’amor, de justícia i d’alliberament, més que en les esglésies.
5. He vist una església de laics i laiques molt compromesos i alhora molt lluny d’una església europea i vaticanista.
6. He vist sacerdots, religiosos i laics –molts voluntaris– jugant-se la vida per la reivindicació de la dignitat de les persones.
7. He vist governs corruptes, l’imperi del narcotràfic i les “maras” (bandes juvenils violentes); i militars i paramilitars al servei de la violència.
8. He vist uns països on la impunitat de la injustícia és alarmant. Entre 2010 i 2011, a Guatemala, 393 dones han estat violades i assassinades. Només s’han celebrat dos judicis...
9. He vist una violència quotidiana, on les xifres de persones mortes diàriament, a Guatemala i El Salvador, superen les víctimes quotidianes de les guerres civils recents.
10. He vist, un cop més, la necessitat de ser la veu i continuar cridant per aquells als quals se’ls hi nega la veu i la llibertat.
A algú li pot semblar una visió excessivament negativa i pessimista, però crec, i així ho van veure també les altres persones que m’acompanyaven, que és la trista realitat d’uns països que, com ells afirmen, es troben massa propers al domini de l’imperialisme nord-americà, alhora que són la via de pas de tot el narcotràfic que va, d’anada i tornada, de Colòmbia a Estats Units, i d’Estats Units a Colòmbia i el món sencer.
Manel Simó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada