El manifest convida a una reflexió profunda sobre el model social, econòmic i d’estat que més convé a Catalunya. És un document dividit en dues parts, escrit per l’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades. La primera part conté una exposició general del procés i de la seva finalitat i la segona és una mena de decàleg.
Els autors exposen que en els darrers dos anys hi ha hagut importants mobilitzacions socials de rebuig al sistema político-econòmic actual i demanen activar la mobilització social de manera continuada. Proposen textualment “crear espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones”. La finalitat d’aquests espais és “articular una candidatura el més àmplia possible”. Diuen, però, que no es vol crear un nou partit polític. Volen que aquesta candidatura sigui l’eina per a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya. Un cop dins del Parlament, l’objectiu serà (textualment) “la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana” amb la finalitat de defensar l’interès general i evitar que només prosperin els interessos d’uns pocs.
Com es pot veure, els autors apunten que cal començar des de zero redactant una nova Constitució, ja que consideren que el model social, polític i econòmic actual ha generat injustícies i desigualtats.
Sembla un pèl contradictori el fet que mencionin una República catalana si el que en el fons volen és articular una candidatura ben àmplia. Tot i que, pensant-ho bé, potser és degut al fet que veuen que en el marc de l’estat espanyol actual, és impossible fer un canvi tan profund com el que plantegen en el decàleg de la segona part del manifest. Possiblement sigui aquesta la raó d’apostar per una república, una raó pràctica, més que no pas la defensa d’un sentiment purament republicà. De fet, el canvi que proposen és tan important que diria que s’assembla al que va suposar el naixement de la república francesa.
És utòpic aquest procés que planteja el manifest?
Sembla un procés lògic. Una altra cosa és que “el món actual” ho vegi normal; però a Finlàndia ja han fet un intent. Es tractaria de poder intervenir en el Parlament per a engendrar un petit estat amb uns valors socials més humans, com són els exposats en el decàleg, i reflectits en una nova Constitució.
És utòpic el decàleg de la segona part del manifest?
Fixant-nos de moment en el segon punt, on diu “...reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs...”, jo diria que no és una idea utòpica. Ja fa temps que l’Arcadi Oliveres afirma que és impossible crear a Espanya tants i tants llocs de treball com fan falta. També explica que a França ja varen fer una reducció de jornada laboral.
Recordo anys enrere quan alguns gurús pregonaven que a finals del segle XX viuríem en la societat de l’oci; que les màquines i robots treballarien per nosaltres. Però ves per on, amb la globalització ara resulta que per a ser competitius hem de fer com els treballadors asiàtics: treballar més hores i cobrar menys. Una possible conclusió de la globalització és que només ha servit per al creixement continu de les grans empreses i també per augmentar el nostre consumisme voraç, posant al nostre abast productes d’usar i llençar (no reparables) amb l’etiqueta made in China, Bangladesh, etc.
Reflexionem a fons i no ens limitem tant sols a comentar i repetir les notícies divulgades pels mitjans de comunicació. Pels que vulgueu fer-ho, trobareu el manifest sencer amb el seu decàleg a: http://www.procesconstituent.cat
Ramon Cuñé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada