“Som un país petit i antropòfag”. Aquesta va ser una de les frases lapidàries del pintor Joan Pere Viladecans en el decurs de l’homenatge a Salvador Espriu que la secció local d’Òmnium Cultural i el grup literari El Caliu van organitzar el passat 24 d’abril a la Biblioteca de Viladecans. La sentència venia a tomb de la rivalitat entre partidaris d’Espriu i seguidors de J.V. Foix als anys seixanta, però anava més enllà i definia aquesta mena de necessitat imperiosa d’etiquetar i posar cadascú al seu lloc que tenim els catalans, més entossudits a incidir en pressumptes diferències que en trobar complicitats i nexes comuns.
Escoltar en Joan Pere Viladecans, antic col·laborador de Salvador Espriu, va permetre apropar-nos a la figura del poeta d’Arenys de Mar des d’un prisma personal i afectiu. Tots dos es van conèixer gràcies al caràcter impetuós i sense complexos del pintor en els seus inicis. Entre ells es va generar una mena de relació d’admiració mútua que va desembocar en un diàleg creatiu. Viladecans s’inspirava en els poemes d’Espriu i captava la seva essència en diverses il·lustracions. Algunes d’elles, reformulades, es poden veure ara en una exposició itinerant per Catalunya que inclou també videocreacions i correspondència entre el poeta i el pintor. Són les mateixes obres que acompanyen una antologia de bibliòfil que el Grup Enciclopèdia Catalana ha editat recentment, coincidint amb el centenari del naixement de Salvador Espriu.
Òmnium Viladecans i el grup El Caliu s’han volgut sumar així als actes de l’Any Espriu (www.anyespriu.cat) que promou la Generalitat. L’objectiu era i és reivindicar la figura del poeta i dramaturg. L’home que va obtenir un ampli reconeixement popular gràcies a l’adaptació de les seves obres que van protagonitzar dos referents de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, com són el cantautor Raimon i el director teatral Ricard Salvat. Espriu simbolitzà –sense pretendre-ho– la resistència catalana cívica al règim franquista, quelcom que sintetitzà amb versos com: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.
Per cloure l’homenatge el grup literari El Caliu va oferir un recital amb fragments de poemes d’Espriu sota la batuta de Salvador Obiols, probablement el viladecanenc més entès en la matèria, és a dir, en la figura i obra del poeta nascut a Santa Coloma de Farners. Els versos s’alternaven amb les il·lustracions de Joan Pere Viladecans i establien quelcom molt semblant a una conversa, on les paraules i les pinzellades es fusionaven per reflectir el món de Sinera (Arenys a l’inrevès). Algú va dir que hi ha més poetes que lectors de poesia, però la poesia és un bé preuat, una eina necessària per retrobar-nos i, a voltes, reafirmar-nos en el nostre esperit i en la nostra identitat. L’endemà de Sant Jordi uns quants ho vam poder comprovar.
Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada