Els noms que es posaven a Viladecans

Els nens Joan, les nenes Maria, i una Maria de Sales

Fa alguns mesos, una amiga de Molins de Rei em va explicar que una besàvia seva era de Viladecans i es dia Maria de Sales. Concretament, Maria de Sales Deu Castells, i havia nascut el 29 d’octubre de 1862. Aquesta noia, anys després, es va casar amb un noi de Molins, i se’n va anar a viure allà.

La informació em va semblar realment destacable. A Viladecans sempre hem dit que era una llàstima que el nom de Sales no hagi fet fortuna, com n’ha fet el de Bruguers a Gavà o el de Vinyet a Sitges. I heus ací que no: que almenys ens consta el cas d’una nena que duia el nom de Sales.

Vaig pensar que valia la pena investigar si en aquella època hi havia hagut més nenes amb aquest nom, i me’n vaig anar a l’arxiu parroquial. I, lamentablement, el llibre o llibres de baptismes entre els anys 1859 i 1917 estan perduts. Vaig mirar aleshores els anys més propers, del 1850 al 1858, i no, no hi ha cap Sales. O sigui que possiblement la Maria de Sales Deu sigui l’única noia que ha dut aquest nom en tota la història de Viladecans. Caldria fer-li un reconeixement públic...

Però bé. Ja que era a l’arxiu, vaig pensar que podria aprofitar el viatge i fer una mirada als noms que es posaven a Viladecans en les diferents èpoques, des que Viladecans va ser parròquia independent, a la primera meitat del segle XVIII. El Jaume Lligadas ja havia fet un primer tast d’aquest tema en aquesta mateixa revista, en un article ara reproduït en el llibre Viladecans, recull d’històries, però em va semblar interessant fer una recerca més àmplia. O sigui que vaig agafar tres mostres, de cinc anys cada una, de tres moments diferents: de 1750 a 1754, de 1850 a 1854, i de 1918 a 1922 (sempre tots dos anys inclosos).

I aquí teniu els resultats, respecte als quals cal tenir en compte dues coses: 

La primera, que en les dues primeres mostres (1750-1754 i 1850-1854) els llibres de baptismes estan en català, i en català és com en transcric aquí els noms, respectant la forma en què estàn escrits i assenyalant, quan s’escau, les diverses versions d’un mateix nom. En canvi, en la tercera mostra (1918-1922) els llibres estan en castellà, i en aquest cas els poso traduïts, que és com sens dubte els deia la gent (encara que no els devia dir amb la correcció normativa amb què els tradueixo: segur que deien Fransiscu i no Francesc, i Dumingu i no Domènec...).

Segurament que alguns dels nens o nenes que van néixer a Viladecans en aquests anys no estan registrats en els llibres baptismals: o perquè els van batejar en algun altre lloc, o perquè no els van batejar, especialment en la tercera mostra, quan ja hi ha algunes famílies que volen manifestar clarament el seu distanciament del catolicisme. Però segur que són molt pocs els casos.

Aquests són, doncs, els noms que es posaven a Viladecans.

Anys 1750-1754 (124 bateigs)

Nens (62): 8 Joan; 6 Baldiri; 6 Francesch/Francisco; 5 Jaume; 5 Miquel; 4 Antoni; 3 Climent/Clement; 3 Joseph; 3 Pere; 2 Banet; 2 Christofol; 2 March; 2 Pau; 2 Salvador; 1 Andreu; 1 Barthomeu; 1 Domingo; 1 Esteva; 1 Falip; 1 Felis; 1 Isidro; 1 Llorenç; 1 Salvi.

Nenes (62): 10 Maria; 6 Eularia; 6 Paula; 5 Coloma; 5 Theresa; 4 Rosa; 3 Francisca; 3 Madrona; 3 Margarida; 2 Anna; 2 Catharina/Chaterina; 2 Geltrudias; 2 Josepa; 2 Madelena; 2 Orosia/Erosia; 1 Antonia; 1 Ignes; 1 Isabel; 1 Monica; 1 Ursula.

Anys 1850-1854 (209 bateigs)

Nens (110): 16 Joan; 12 Jaume; 12 Josep; 8 Anton; 8 Pere; 7 Francisco; 5 Baldiri; 5 Pio; 4 Bernat; 4 Ramon; 3 Climent; 3 Jacinto; 3 Pau; 2 Joaquim; 2 Llorens; 2 Roch; 1 Andreu; 1 Benet; 1 Esteva; 1 Cosma; 1 Feliph; 1 Isidro; 1 Magí; 1 Maurici; 1 Miquel; 1 Nicasi; 1 Rafael; 1 Rossendo; 1 Simeon; 1 Thomas.

Nenes (99): 19 Maria; 8 Teresa/Theresa; 6 Francisca; 6 Rosa; 5 Antonia; 5 Eularia; 4 Joana; 4 Madrona; 4 Rafela/Rafaela; 3 Dolores; 3 Elisabet/Elisavet; 3 Josepha; 2 Engracia; 2 Gaiatana/Caetana; 2 Gertrudis; 2 Ignasia; 2 Magdalena; 2 Marina; 2 Paula; 1 Adelaida; 1 Amalia; 1 Carme; 1 Claudia; 1 Clotilda; 1 Concepcio; 1 Emilia; 1 Jacinta; 1 Llúcia; 1 Margarida; 1 Maria Angela; 1 Maria Anna; 1 Serafina; 1 Sibina.

Anys 1918-1922 (197 bateigs)

Nens (107): 19 Josep; 16 Joan; 12 Jaume; 8 Baldiri; 7 Pere; 5 Anton; 5 Salvador; 4 Francesc; 4 Ramon; 2 Enric; 2 Isidre; 2 Joaquim; 2 Josep Maria, 2 Julià; 2 Llorenç; 2 Miquel; 1 Agustí; 1 Àlvar; 1 Andreu; 1 Claudi, 1 Daniel; 1 Domènec; 1 Esteve; 1 Leonci; 1 Lluís; 1 Manuel; 1 Maurici; 1 Sebastià; 1 Vicenç.

Nenes (90): 14 Maria; 11 Antònia; 10 Rosa; 7 Josepa; 7 Teresa; 3 Carme; 3 Concepció; 3 Eulàlia; 3 Jacinta; 3 Maria Dolors; 2 Assumpció; 2 Francesca; 2 Isabel; 2 Pilar; 2 Trinitat; 1 Anna; 1 Carolina; 1 Cecília; 1 Elvira; 1 Encarnació; 1 Engràcia; 1 Florentina; 1 Fuensanta; 1 Gertrudis; 1 Joaquima; 1 Laura; 1 Margarida; 1 Marina; 1 Primitiva; 1 Ramona.   

Alguns comentaris

En els anys de la primera mostra, Viladecans té entorn de 400 habitants; en els de la segona, entorn de 1.000; i en els de la tercera, entorn de 1.500. Sorprèn, aleshores, que en els anys de la segona mostra hi hagi més bateigs que en els de la tercera. Caldria veure si aquest fet té alguna explicació.

Els noms que es mantenen sempre molt comuns són el de Joan pels nens i el de Maria per les nenes. En canvi, a la primera mostra el nom de Josep és molt poc present. O sigui que la famosa dita que “de Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases”, és més aviat recent, de la meitat del segle XIX ençà.

A destacar el pes que el nom de Baldiri té a Viladecans. Baldiri era un sant del sud de França (de Nimes, concretament) que es va popularitzar en aquesta banda del Pirineu i va donar nom a un poble (Sant Boi) i, almenys aquí al Delta, va tenir èxit com a nom de persona.

A destacar també la nul·la presència dels noms típicament catalans com Montserrat i Jordi: no n’hi ha ni un. Sí que hi ha un altre nom català, Mercè, però només un i a la tercera tongada. El significat “catalanista” d’aquests noms no va arrelar fins entrat el segle XX.

A destacar igualment que, en la primera tongada, el nom de Francesc apareix tant en la forma pròpia catalana Francesch com en la forma castellana Francisco. En canvi, a la segona, ja s’escriu només Francisco, fruit sens dubte d’un procés de castellanització però que alhora comporta una forta catalanització dels noms castellans, fins a fer-los irreconeixibles (¿qui, que no ho sapigués, podria endevinar que Cisquet ve del castellà Francisco?).

També és curiós que a la primera mostra s’escrigui Antoni, i a la segona passi a ser Anton, de manera que Antoni no es torni a utilitzar fins fa ben poc.

Una curiositat és el nom de Pio, que apareix cinc cops a la segona mostra. És sens dubte pel papa Pius IX que governava en aquells anys, i que va provocar grans adhesions catòliques perquè se’l considerava assetjat davant els embats de la modernitat. No sé si el nom de Cal Piu, la casa enderrocada que hi havia a la cantonada del carrer Major amb Jaume Abril, ve d’aquí.

Finalment, assenyalem que a la tercera mostra apareix ja un nom d’origen clarament no català: Fuensanta, que és la patrona de Múrcia. Li van posar a la nena Fuensanta Rubio Linares, filla d’una parella originària de la localitat murciana de Guadalupe. També surten dues Pilar, però els seus pares no eren aragonesos: Pilar aleshores ja era un nom difós a molts llocs.

Josep Lligadas Vendrell