diumenge, 15 de novembre del 2015

Vatua!

Vatua” és una curiosa degeneració de l’expressió “Voto a...”, que no té res a veure amb les eleccions, sinó que “votar”, aquí, vol dir prometre alguna cosa a la divinitat com a signe d’entrega personal o per demanar un favor. Amb aquest sentit, doncs, van néixer les expressions “voto a Déu”, o “voto a Cristo” (cal tenir en compte que antigament no es deia “Crist”, sinó “Cristo”, pronunciat Cristu). Aquestes expressions, però, van acabar tenint un sentit més d’imprecació i de renec, que no pas de devoció, i per evitar el seu caràcter malsonant “voto a” va passar a promunciar-se “vatua”: “vatua Déu!, “vatua Cristo!”, i després, simplement, “vatua!”.

Posteriorment, per dissimular més el sentit original, es va passar del “vatua Déu!” i “vatua Cristo!” a “vatua dena!” i “vatua listo!”, expressions que deien, potser sense saber-ne l’origen, també la gent de missa. I finalment es va fer ja un pas nou i es va passar a expressions surrealistes, que no volien dir res, com ara “vatua l’olla!”.

A casa, que eren molt de missa, utilitzaven amb freqüència “vatua listo”, “vatua l’olla” i “vatua”, i no amb caràcter d’imprecació, sinó simplement de contrarietat davant una cosa que no havia anat prou bé.

Josep Lligadas Vendrell