Sembla que el turisme és una de les apostes per al desenvolupament de la nostra ciutat. La modesta Viladecans se situa en un lloc privilegiat: a tocar de l’aeroport i de la ciutat de Barcelona, amb un centre històric digne de ser visitat, amb unes platges que entre l’atzar i la protecció són envejables, amb un patrimoni natural com el del delta, amb una zona agrària encara en actiu i, mirant a muntanya, amb la perspectiva de Sant Ramon que domina sobre el riu i que, miraculosament, ha aconseguit no quedar menjat pel ciment.
Una riquesa, sens dubte, que posa en valor Viladecans, també als ulls de les persones que hi viuen. Una riquesa, però, molt fràgil per diversos motius: per la massificació ciutadana de la metròpoli, per l’aeroport, pels desitjos especuladors de qui només té ulls per al negoci, per la precarietat de les explotacions agràries, per la necessària protecció dels espais naturals. Explotar el turisme de forma barroera podria acabar amb tot això, que és el que justament fa la ciutat atractiva.
Es fa necessari, doncs, un creixement turístic equilibrat i adequat, que pot esdevenir també un motor per al patrimoni material i immaterial de Viladecans, sovint tan amagat. Fer créixer el turisme hauria de comportar promoure que tots els establiments de restauració i d’allotjament disposin d’informació sobre la història de Viladecans i els seus emplaçaments d’interès; que hi hagi plafons públics explicatius, rutes i visites guiades; que les nostres festes populars siguin conegudes. A banda, és clar, de la promoció del comerç de proximitat, una bona forma de compensar la implantació de les grans zones comercials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada