Sín título. Los sueños de cansancio. Idilio número 15. 1949.
Fotomontaje Grete Stern

Costa amunt i amb un pes enorme a les espatlles. Així és la meva vida. Un dia vaig escollir estar amb l’home equivocat, i m’he condemnat a repetir l’error totes i cadascuna de les meves jornades, interminables i feixugues, sense retrocés, sempre endavant, però no per avançar sinó per tornar sempre al mateix lloc.

Com Sísif, amb la seva maledicció a coll-i-be, i torna a començar, m’aixeco als matins i, resignada al meu destí, recullo la grossa i llarga corda, la lligo al voltant de la roca més gran que trobo i pujo a poc a poc –no podria anar més de pressa amb un tal volum per desplaçar– fins al cim del costerut pujol.

Les instruccions quotidianes consisteixen a arribar al cim del pendent arrossegant la meva immòbil i silenciosa companya i, un cop dalt, deixar-la caure. I cada dia la història comença de nou. Torno a agafar la corda, torno a enllaçar-la amb la gran pedra, torno a pujar el pendent, torno a arribar al final i torno a empènyer la meva càrrega perquè la gravetat se l’endugui muntanya avall.

Així, hora rere hora, dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes, any rere any. Tinc els peus destrossats tot i anar més o menys ben calçada; l’esquena plena de dolor i macadures pel fregadís continu de l’espart, i el que és pitjor: odio aquest sòl pedregós que trepitjo, odio el cel blau on brilla un sol inclement que em recorda fins a quin punt sóc desgraciada, sense alleugeriment possible. Odio la roca, la corda i el so de totes dues mentre pujo: el frec de la corda contra el terra, el frec de la soga contra les meves mans, contra les meves espatlles... Tot en contra durant el que sembla un milió d’anys. I és només un sospir.

Un sospir d’una dècada que es va iniciar en la mala hora en què vaig prendre una mala decisió. “Sísifa” encadenada: aquesta sóc. Tan sols espero que un llampec esberli la roca i jo pugui tornar a ser lliure. Volar lluny d’aquí, sense roques, sense lligams, sense pressions, sense dolor.

A totes les dones i les seves càrregues.

Patrícia Aliu

patri.aliu@gmail.com