Ara que sentim parlar el català a través de tants mitjans diferents (des de la tele als veïns del carrer, passant pels companys de feina o els avisos de la megafonia del tren), tots tendim a fer servir un llenguatge estàndard i a oblidar la parla més pròpia del lloc on vivim. A Viladecans, evidentment, això també passa. I és una llàstima, perquè la llengua és més rica i viva com més variants manté.
Aquí van tres exemples de paraules que a Viladecans s’havien dit sempre i ara estan sent substituïdes per unes altres:
Xemeneia / Foc a terra. En la parla pagesa viladecanenca no es feia servir l’expressió “llar de foc”. Es deia o bé “el foc a terra” o bé “la xemeneia” (pronunciat sovint “xumeneia”). Ara, en canvi, la majoria de gent fa servir “llar de foc”. I no cal.
Màquina de rentar. Quan va aparèixer aquest estri automàtic per rentar, en dèiem “màquina de rentar”. Ara, per estalvi de paraules i per influència del castellà “lavadora”, en diem més aviat “rentadora”. I tampoc no cal.
Tirar a terra. Aquí, quan cal eliminar una paret, diem que l’hem de “tirar a terra”. Però hi ha qui pensa que “enderrocar” queda més culte, o més català. I no. Més val continuar dient-ne “tirar a terra”.
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada