Ja no obren els telenotícies ni ocupen las primeres pàgines dels diaris. S’han fos. Només surten quan fan algun disbarat o es crea algun conflicte entorn d’ells. A vegades, també, quan pateixen alguna tragèdia molt grossa. Aquelles corrues de refugiats que fugien dels països en guerra continuen existint, però no sabem ni on són ni què fan. Alguns han estat acollits i resituats en els nostres països europeus (a Catalunya i a Espanya també, però una xifra ridícula), però de la majoria no en sabem res.
I pitjor ho tenen els altres immigrants, els que fugen de la fam i de la manca de futur. D’aquests sí que no en sabem absolutament res. Però bé deuen existir, perquè les causes de la seva fugida no s’han pas resolt. Però ara no sembla que li interessin a ningú.
De tot plegat, dues reflexions. La primera, preguntar-nos per què resulta que els refugiats que fugen de les guerres tenen més dignitat i reconeixement, almenys sobre el paper, que els que fugen de la pobresa i de la manca de futur, en bona part produïdes també per situacions de conflicte i per situacions d’explotació, i en les quals els nostres països occidentals hi tenen des de sempre molt a veure. Resulta molt inhumana i també molt hipòcrita aquesta distinció entre refugiats de les guerres i immigrants de la fam.
I la segona reflexió, preguntar-nos si algun dia els nostres països occidentals es plantejaran seriosament què fer amb aquesta brutal desigualtat entre països rics i països pobres, i aquest sotmetiment dels països pobres als interessos, molts cops profundament immorals i indignes, dels països rics, que és el que hi ha a l’arrel de tot el que està passant. Un altre món és possible. Però corre ja molta pressa construir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada