 |
| La pedra de la Mare de Déu |
En el darrer número del Punt de Trobada vaig apuntar tres suggeriments de cara a la nova etapa de l’ermita de Sales que ara s’inicia, un cop s’hagi acabat la restauració. Aquí n’afegeixo alguns més, els últims per ara.
En primer lloc, sobre les pintures. Especialment les gòtiques, que recullen escenes de la Passió de Jesús, d’entre les quals la més visible és la del bes de Judes i el prendiment, amb aquells soldats que copien els soldats que acompanyaven Jaume I a la conquesta de Mallorca. Són una joia. També és una joia l’Anunciació renaixentista. I segur que es trobarà la millor manera que, en entrar a l’ermita, facin l’impacte que tenien en el seu moment. Trobar aquesta millor manera (jo seria partidari de repintar-les, més que de fer servir gaires mitjans tecnològics per visibilitzar-les) serà clau per crear el clima global de bellesa a què em referia en l’article anterior.
En segon lloc, la pedra de la Mare de Déu. Segons explica el frare dominic Narcís Camós, en un llibre publicat l’any 1657 sobre els santuaris marians de Catalunya, a l’ermita de Sales “hay una piedra harto grande que está en las espaldas de su altar, de la cual se saca para los enfermos, la cual mucho tiempo estuvo fuera de la capilla, sacando también para este efecto”. D’aquesta pedra no en consta enlloc cap altra notícia. Però, tal com va assenyalar per primer cop fa un parell d’anys Jaume Lligadas, podria ser que aquesta pedra hagués anat a parar a les escales del porxo de l’ermita. Allà hi ha, en efecte, una pedra vermella, que podeu veure a la foto adjunta, amb un escrit gravat que diu, a la part de dalt, “AÑO AGOSTO 1745”; després hi ha una ratlla que fa giragonses; i a la part de baix diu: “EN HONOR VIRGEN SALAS”; a l’angle inferior esquerre hi ha una creu buidada. La xifra “1745”, d’entrada sembla que digui “1945”. Però si es mira el tipus de lletra i un es fixa bé en com està escrit, queda clar que és més raonable llegir 1745. Podria ser aquesta la pedra de la Mare de Déu? S’hauria de desenterrar i mirar bé. I si pot ser que ho sigui, guardar-la dintre l’ermita acompanyada d’una breu explicació.
En tercer lloc, crec que estaria molt bé, tal com ja s’ha parlat més d’un cop, construir una petita edificació, enganxada o separada de l’ermita, que sigui un lloc per posar-hi plafons explicatius, fer-hi algun audiovisual, i també fer de petit magatzem. A part d’aquestes utilitats concretes, així es donaria més consistència i rellevància a l’ermita, i la destacaria una mica més, enmig de tantes edificacions de tot tipus que la rodegen.
I en quart lloc, crec que estaria bé que l’Orant de Sales fos present d’alguna manera a l’ermita. L’Orant és una figura d’una dona agenollada en actitud de pregària, força malmesa però molt bonica, que va ser trobada en les excavacions que es van fer sota on hi havia l’altar, i es pot datar de finals del segle XV o principis del XVI. Potser es tracta del retrat d’una persona concreta, o potser no representa ningú en concret sinó que és una imatge genèrica d’una dona pregant davant la Mare de Déu. En tot cas, ja ho he dit, és molt bonica. I no estaria gent malament, quan hi hagi diners (públics o d’algun mecenes), de fer-ne una reproducció i posar-la a l’ermita. I mentrestant, s’hi podria posar una bona foto.
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada