Els refugiats col·lapsaran Europa?

Ja fa mesos, que tenim els rostres dels refugiats ficats a casa. I les seves barques inestables, i el fred, i el fang dels campaments, i els camins inacabables que ara s’acaben amb filats que trenquen els somnis i les esperances. Abans, teníem els immigrants sense qualificar, que són igual de refugiats que els d’ara: refugiats de la pobresa, de la fam, de la manca de futur, de les guerres no comptabilitzades oficialment; uns immigrants que ara sembla que hagin desaparegut, però que de fet continuen existint i patint com existien i patien abans.

De fet, davant d’aquesta duríssima i inhumana realitat, no sabem gaire què dir. La majoria dels nostres governants fan tot el que poden per treure-se’ls de sobre: els volen retornar a Turquia pagant el preu, per una banda, de trencar les esperances d’aquests homes, dones i infants que veuen així bloquejats tots els seus anhels de futur; i per una altra, de donar ales a un estat cada cop més totalitari que ara respira tranquil per poder fer totes les neteges polítiques i ètniques que consideri oportunes. I, alhora que fan això, la majoria dels nostres governants continuen cultivant sense cap vergonya el negoci directe o indirecte de les armes, o l’altre negoci florent, el del petroli que podria ser substituït per altres energies però que els surt més a compte fer tots els possibles perquè sigui impossible substituir-lo.

En aquesta Europa nostra esporuguida i profundament egoista, els nostres governants no prenen cap iniciativa per reconduir la situació. Consideren que els surt més a compte mantenir les coses com fins ara: que la gent tingui por, que el tràfic d’armes sigui florent, que el petroli continuï essent imprescindible... I mentrestant, és clar, van dient que no podem omplir Europa d’immigrants perquè es produiria un col·lapse i la gent es revoltaria de manera incontrolable. Potser sí. Potser ara sí. Però és perquè ells, la majoria de governants, han preparat el terreny perquè sigui així. I són ells els qui poden canviar-ho.