El passat diumenge 19 de febrer, al voltant d’una seixantena de veïns i veïnes de Viladecans ens vam trobar a l’auditori Pablo Picasso per donar el tret de sortida al que serà el nou subjecte polític de les esquerres a Catalunya. Aquesta trobada forma part de les moltes que s’estan fent arreu del territori, per debatre les propostes del grup promotor, enriquir-les i engrescar la gent a participar en el nou projecte.
A la trobada hi van participar persones pertanyents als espais que conformen la confluència (Podem, ICV, EUiA…) però també persones sense cap carnet però sí moltes ganes de contribuir al canvi polític.
En Comú Podem, la coalició electoral predecesora d’aquest nou espai, va néixer amb tres objectius bàsics: aglutinar l’esquerra alternativa a l’actual règim polític del 78, defensar els drets de les classes populars (acabar amb els desnonaments, construir una banca pública, derogar les darreres reformes laborals o combatre la corrupció entre d’altres mesures) i lluitar per un referèndum sobre quina Catalunya volem i la seva relació amb l’estat espanyol. Una proposta que serviria per construir una majoria social no reduïda al binomi independència/continuisme.
Aquesta proposta ha de tenir un pilar fonamental en tot moment: la gent comuna. La gent que cada dia s’aixeca a treballar o a cercar feina, la que estudia per fugir de la precarietat laboral a què estem cada cop més abocats, la que va sortir a les places el 15-M, al carrer a les vagues generals o contra la guerra.
I algunes d’aquestes persones ens vam veure aquell dia. I no només per parlar de quina és la situació en general, sinó per parlar de la nostra ciutat. I és que el canvi comença a l’àmbit més proper: als centres de treball, als barris i als pobles. Vam parlar de les necessitats que tenim a Viladecans. Es va parlar de la manca d’oportunitats (oci, educació...), amb una destacable presència de gent jove preocupada pel seu futur. Es va parlar de la manca de perspectives de treball a la nostra ciutat, de com Viladecans i en el seu conjunt l’àrea metropolitana ha passat de ser una potent àrea industrial a un desert on el sector serveis i la precarietat s’obren pas, com per exemple la masclista cadena de restauració Hooters. Vam comentar també la problemàtica del nostre hospital i molts d’altres assumptes que em deixo al tinter.
La jornada va gaudir d’un bon ambient i tothom que va voler va parlar va tenir l’oportunitat d’aportar les seves idees. Des d’aquí, voldria agraïr a les persones que van participar-hi la seva assistència i, sobretot, a les que van treballar en la seva organització, aperitius inclosos. Quan ens tornem a veure?
Miguel Ángel Parra González
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada