Zygmunt Bauman, lucidesa crítica

Que els bancs estan més interessats a tenir-nos permanentment endeutats que no pas a cobrar el deute, perquè viuen d’això, deu ser una obvietat, però a mi em va fer falta llegir-ho a El temps no espera, de Bauman, per adonar-me’n, perquè encara em creia –il·lusòriament– que el més raonable seria viure sense deutes i que la gent s’endeutava quan era imprescindible fer-ho per accedir, per exemple, a un habitatge. Això significa que jo havia entès poques coses de la crisi del 2008. Només cal tenir un compte en un banc per adonar-se que, després d’haver acusat la gent d’estirar més el braç que la màniga, continuen intentant cultivar en nosaltres l’addicció al crèdit, sovint per tonteries perfectament prescindibles.

Que els governs tenen més interès a mantenir en nosaltres la por al terrorisme que l’acollida al nouvingut, perquè això permet un control extraordinari de la població, els legitima en el poder i crea “caps de turc”, és una altra afirmació de Bauman (al llibre Desconeguts a la porta de casa), que a més a més analitza les nostres pors, inseguretats i fantasies des de l’òptica de l’ètica i dels drets humans.

Que en la societat occidental, les institucions van passant del sòlid al líquid, és potser la més coneguda de les seves aportacions, que descriu molt bé l’evolució de les relacions socials, econòmiques i sobretot humanes del segle que ens ha tocat viure. Una imatge que no necessita gaires interpretacions i que expressa bé el canvi, la incertesa, la fragmentació i el desballestament dels estats socials de dret. N’hi ha prou a observar com viuen els joves en relació a com hem viscut les generacions anteriors.

Zygmunt Bauman (1925-2017), sociòleg i filòsof polonès d’origen jueu, que va patir en carn pròpia el III Reich, ha tingut la gràcia de formular els grans reptes del nostre temps de manera lúcida i intel·ligible, desemmascarant les nostres pors, els enganys que s’amaguen darrere el consum, l’economia, les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Una forma de profecia: anar al fons de les coses, veure’n causes i conseqüències, sens dubte ajuda a prevenir mals i a buscar solucions. Tant de bo que el sapiguem escoltar.

Mercè Solé

(Publicat al Full Parroquial

de Sant Joan de Viladecans)