Una gran manifestació ha tornat a Barcelona. Aquest darrer febrer, Barcelona va tornar a estar al davant en la defensa mundial des drets humans i la pau. Uns valors, que una part important de la ciutadania de Catalunya ha demostrat i demostra voler defensar sortint al carrer.
Però, quan diem que “volem acollir”, com es concreta aquest desig? Si bé es cert que la situació dels refugiats que s’allunyen de la guerra és dramàtic, i que necessita una solució urgent, també es posa a debat qui és refugiat i sota quins preceptes. A qui es considera refugiat?
Per mi, crec que qualsevol desplaçat hauria de tenir condició de refugiat, assumint així causes diverses (fugir de la guerra o la violència, de la misèria, de la fam, dels desastres naturals...).
Ni els governants de la Unió Europea ni la resta de governants dels Estats o Nacions europees no només no han estat mai a l’alçada, mai han fet una política d’acolliment pels refugiats que venien a aquestes terres i ara no sembla que sigui molt diferent. Més al contrari, cada cop s’aixequen més murs, tant a Europa com als EUA, creant fortins dels països desenvolupats.
A nivell de Catalunya o de l’Estat Espanyol, no sé si serà per competències o incompetències, com deia el periodista, encara no hem acabat d’acollir els milers i milers de persones que han vingut d’altres llocs en els últims decennis. Encara la igualtat de drets de ciutadania per a molts i moltes, són una il·lusió i la igualtat d’oportunitats, no només és una utopia per a algunes comunitats estrangeres vingudes de fora sinó també per a col·lectius autòctons com el «romaní». Aquests veuen com estan en inferioritat de condicions i d’oportunitats quan simplement van a demanar un lloc de treball o bé quan NO es visibilitzen en cap de les esferes de la vida corrent. Pocs metges, advocats, mestres, presentadors de TV, etc. podem veure de persones de la Comunitat Gitana o d’algunes de les procedències majoritàries de la immigració en les nostres terres.
Mentrestant, alguns pretenen sota la consigna de «la integració» acollir l’emigració, ho fan amb polítiques d’assimilació contràries a que les minories culturals mantinguin caràcters culturals o religiosos propis.
Altres persones, cada dia fenomen creixent a Europa, ja no és que no vulguin acollir sinó que el que pretenen és retallar els drets de ciutadania dels nostres veïns i veïnes vinguts de fora o bé segregar-los en les nostres ciutats.
El multiculturalisme, fruit de l‘acollida de la gent que ve de diverses parts del món i que significa diversitat i diferència cultural, no té un altre camí que les polítiques interculturals on es respectin els aspectes culturals dels que vénen i interactuïn amb la cultura autòctona.
El món cada dia és més petit i haurem d’aprendre a conservar-lo i compartir-lo, i a conviure en diversitat.
Miquel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada