En transició energètica Göteborg, París, Viladecans”. Quan van dir els tres noms seleccionats entre més de 113 vam sentir una ràfega d’orgull i un calfred de ser Gulliver al país dels gegants. Érem la ciutat més petita de les 18 triades entre les 378 dels quatre apartats al costat de Milà, Viena, Edimburg, Barcelona, Madrid i un llarg etcètera.
El mapa de l’energia va posar davant els nostres ulls la desigualtat energètica dels nostres barris, que és la conjunció de dues desigualtats, la de la renda i la de la qualitat constructiva dels habitatges. Vam créixer en onades des dels 1.500 habitants del 1920, però la gran onada es va donar entre els anys seixanta i els vuitanta quan augmentem la població un 583%. El projecte es fa en dos barris que concentren gran part de la gent d’aquella onada: Eixample i Montserratina, amb més de vint mil habitants, més del 30% del total de Viladecans, 8.000 habitatges, el 75% construït abans del 76, amb la permissiva legislació franquista. Vilawatt vol generar quatre coses principals, coneixement de l’energia, estalvi energètic, moneda d’estalvi energètic i rehabilitació energètica.
Els qui tenen més de seixanta anys hauran conegut el llum d‘oli, de carbur i la cua per omplir la galleda d’aigua de la font o la garrafa de petroli, però portem més de cinquanta anys de lectures de comptador, de pagar el rebut de la llum i és com si les factures estiguessin escrites en arameu, excepte on posa excepte total a pagar. No sabem llegir ni escriure l’idioma de la despesa energètica. Som analfabets energètics. Vilawatt pretén transformar la desinformació en cultura ciutadana de l’energia. Fer un model cooperatiu amb la gent del barri, comunitats d’escales, comerços, entitats, empreses, amb un òrgan gestor innovador, el PPCP, Públic Privat participat per la ciutadania que farà una aliança amb una comercialitzadora alternativa. Esquerdar el monopoli de les grans elèctriques en el barri Vilawatt.
La crisi ha arrasat el confort de les llars humils, les més desprotegides contra el fred i la humitat, contra el clima. A les llars més vulnerables hi ha una lluita sorda per reduir la factura, es viu el retorn al butà i al càmping gas i fins i tot a conviure amb la llum de les espelmes amb un inacabable apagón. Vilawatt vol fer la quadratura del cercle, gastar menys i viure millor a través de saber més, canviar hàbits i evitar fuites.
L’energia s’escapa sense que la veiem i es desaprofita amb un cost ambiental i un cost en euros per a les buides butxaques ciutadanes. És un cost invisible, i un estalvi invisible. Aquí entra la moneda Vilawatt, que converteix l’estalvi de llum o gas en bitllets Vilawatts. En diners de barri, per comprar en botigues del barri Vilawatt, per donar protagonisme a llocs centrals de relació veïnal: les botigues de proximitat. Farà emergir la curiositat, avantsala de la informació, i una modesta economia del no res, del forat negre del malbaratament sense confort.
Vilawatt farà la rehabilitació energètica de seixanta habitatges de més de quaranta anys per fer que tinguin menys fred a l’hivern i menys calor a l’estiu. La ciutat construïda necessita renovació reparadora i innovadora que vagi més enllà de la instal·lació d’ascensors per facilitar la mobilitat, o posar més guapa la façana. Crear una nova necessitat, rehabilitar per viure millor i més barat, recuperar vells i nous llocs de treball per fer construcció sense creixement. Decreixement en despesa d’energia, en CO2. Vilawatt: decréixer per millorar.
José Luis Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada