El 18 de febrer passat tingué lloc a Barcelona una concorreguda manifestació a favor dels refugiats que tenia com a lema “Casa nostra, casa vostra. Volem acollir”, i que ha estat la manifestació més nombrosa celebrada a Europa sobre aquest tema que, cada cop que ens ve als ulls i al cap, ens avergonyeix.
Els ciutadans i ciutadanes normals, els que no tenim a les mans els mecanismes de la presa de decisions però que sí que tenim, en canvi, un ferm convenciment que tota persona, sigui d’on sigui, té dret a una vida digna i en pau, assistim amb una barreja d’estupor i indignació al joc de càlculs porucs i a vegades directament malvats que els nostres governants europeus estan fent a l’hora de plantejar-se les actuacions que cal dur a terme davant d’aquesta situació tan inhumana.
Sí, ja sabem que les coses s’han de pensar i que donar entrada a una allau de refugiats sense haver previst on col·locar-los i què oferir-los podria crear tensions i malestars que més val evitar. Però també sabem que els països europeus podem fer moltíssimes més coses que les que estem fent. Començant per una de tan simple com és explicar i crear consciència que Europa podrà sentir-se molt més orgullosa de si mateixa si treballa per donar resposta a tanta i tanta gent que no té cap altra sortida que fugir de la seva terra. I, a partir d’aquesta convicció, estudiar de veritat les actuacions concretes que cal dur a terme, i posar-les en pràctica.
No, no volem ser còmplices de tantes morts i de tant de dolor. I els nostres governants, els de Catalunya, els d’Espanya, els d’Europa, haurien de fer molt més del que fan. Perquè poden fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada