La situació política que estem vivint a Catalunya –i, de fet, també a tot Espanya– és dificilíssima. Els sentiments, les expectatives i els desigs de la ciutadania davant tot el que està passant estan clarament diversificats, i en aquests moments no es veu gens com podem sortir-nos-en de tot plegat.
Però hi ha una cosa que, més enllà de quina sigui la posició de cadascú, resulta bastant clara. I és que, per poder desembolicar aquesta troca, l’única sortida és parlar. Ara pot semblar impossible, i més després del disbarat de l’empresonament dels dirigents independentistes, però s’haurà d’acabar fent. I no només els que ara són els actors principals i visibles del xoc, és a dir, el govern Puigdemont i el govern Rajoy amb els respectius partits que els donen suport, sinó també les altres formacions i partits tant catalans com espanyols.
Caldrà discernir quines són les aspiracions polítiques que hi ha en joc, què signifiquen aquestes aspiracions per a cadascú, i com es poden canalitzar. Aquesta és l’única possibilitat perquè es pugui fer una mica de llum sobre el futur de tots plegats. Certament que per fer-ho caldrà rebaixar les tensions i les emocions, cosa que en aquest moment no sembla que hagi de passar, però que sens dubte haurà d’acabar passant. I, quan passi, pel bé de tots i totes, els dirigents catalans i espanyols s’hauran d’esforçar per buscar sortides. Si no, el que ens espera és un enfrontament civil desfermat i de conseqüències ara inimaginables, cosa que cal suposar que ningú no vol.
Des de Viladecans Punt de Trobada apel·lem al seny i a la bona voluntat dels nostres dirigents polítics, de tots els colors. I confiem que aquest seny i aquesta bona voluntat ens portin a una sortida digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada