Ara que ve Sant Jordi, hem pensat que seria una bona cosa recomanar alguns llibres. I hem demanat a tres persones que ens fessin tres recomanacions cada una: dues formen part de la redacció de la revista, Montse Pastor i Mercè Solé, i el tercer és Ricard Caba, que forma part dels qui són els principals promotors de la diada a Viladecans, la llibreria Els Nou Rals.
Aquí teniu el que ens conviden a llegir (i a comprar, posats a fer).
Haru. Flavia Company (La Galera, Barcelona 2018)
Haru transcorre en un espai de l’Orient intemporal i ens descriu el viatge iniciàtic de la protagonista. Els pares d’Haru són mestres de shodo, l’art de la cal·ligrafia, però volen que la seva filla aprengui l’art del tir amb arc en una de les escoles del país. Hi passa cinc anys d’aprenentatge després de la mort de la seva mare, aprèn la disciplina del dojo amb il·lusió però també amb angoixa i sacrifici. La novel·la està escrita amb un llenguatge clar i directe, una cadència harmoniosa i un lleuger toc màgic. Flavia Company ens endinsa en els pensaments d’uns personatges que busquen la perfecció mitjançant l’observació, la disciplina, la força espiritual i l’esforç constant. Una obra moral i espiritual. (Montse Pastor)
El testament de Maria. Colm Tóibín. (Ara llibres. Barcelona, 2013)
És un monòleg de la mare de Jesús sorprenent. Com és lògic, ella no era cristiana, està en contra de les institucions jueves, del poder dels rabins i també dels seguidors del seu fill. Una Maria doncs pagana que vivia a Efes vigilada i mantinguda per alguns deixebles del seu fill. Ella sap que algun d’ells està escrivint mentides del seu fill. És una emocionant comprensió de la culpabilitat de Maria, entenent que és una dona ignorant i adolorida a la qual li passa una situació desmesurada. La seva tragèdia és que quan més la necessitava el va abandonar. (Montse Pastor)
Sueño profundo. Banana Yoshimoto (Tusquets, Barcelona)
Tres joves que travessen un període difícil de la seva vida són les protagonistes d´aquest bellíssim volum de l`escriptora japonesa. “Somni profund”, “Els viatgers de la nit” i “Una experiència “, els tres relats que componen el llibre, exploren a través d’aquestes joves els mons que s’obren quan tot sembla enfonsar-se i només queda el buit, mons poblats per ombres que de sobte es fan presents a la vida de cada dia. Un tret característic és la introspecció en la psicologia dels personatges, el seu món interior. Les ferides invisibles que cal curar. Banana Yoshimoto diu que a la seva obra hi ha una intenció de convidar el lector a la introspecció, a sanar ferides invisibles i portar una vida més autèntica. (Montse Pastor).
Sàpiens. Una breu història de la humanitat. Yuval Noah Harari (Edicions 62, Barcelona 2016).
L’antropologia té la gràcia de fer-te adonar que allò que sembla natural, en realitat n’és ben poc. I que moltes de les nostres accions estan motivades per coses ben diferents dels arguments que fem servir per justificar-les. La mirada a la història de la humanitat d’aquest antropòleg, professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem, a més a més és molt amena i provocadora. Potser hi descobrireu que el pas a l’agricultura va ser una estafa o que la Peugeot potser no existeix. O que no cal angoixar-se per les nostres excessives contradiccions, perquè això és el que ens fa avançar. Molt recomanable! (Mercè Solé)
Biografia del silenci. Pablo d’Ors (Angle editorial).
No és un llibre recent i ja compta amb més de 100.000 exemplars venuts. Ha estat traduït a nombroses llengües i el seu èxit editorial ha acabat comportant la creació d’una associació d’Amics del Desert. L’autor explica senzillament la seva experiència personal en l’aprenentatge de fer silenci, que no requereix grans tècniques ni grans sacrificis. De fet el llibre té la virtut de posar damunt la taula el soroll i la dispersió que tots vivim constantment i que massa sovint ens impedeixen prestar l’atenció deguda a aquelles persones i objectius que considerem importants. Un soroll que ens impedeix, en definitiva, viure en llibertat. (Mercè Solé)
Martí Luter, monjo i reformador. Josep Castanyé (CPL, Barcelona 2017).
La valentia de Martí Luter, en qüestionar el funcionament de l’Església catòlica ara fa cinc-cents anys, va provocar grans canvis a Europa molt més enllà dels debats teològics del moment. Al marge de la fe o no fe de cadascú, sens dubte resulta molt interessant aquesta aproximació històrica a un personatge poc conegut entre nosaltres, hereus d’un nacionalcatolicisme que menyspreà i demonitzà durant molt de temps “els protestants”. (Mercè Solé)
Mai no oblidaré el teu nom. Ignasi Llorente, amb il·lustracions de Maria Palet. (Cossetània Edicions).
Espectacular volum il·lustrat on es narra la història de la Fu-Hao i el seu avi, que tenen una relació molt especial. Viuen a prop del riu Yang-Tsé, a la Xina, en plena revolució neolítica. Es passen el dia pescant, recollint fruits, emmagatzemant arròs, molent el gra i fent farina. A les nits, al voltant del foc, l’avi de la Fu-Hao treu la seva flauta i toca unes boniques melodies mentre explica unes històries que agraden molt a petits i grans. Un dia, però, començarà a perdre la memòria. La Fu-Hao mirarà de posar-hi remei amb una idea molt original i revolucionària que canviarà la història universal per sempre més.
Vull destacar també que la il·lustradora Maria Palet ha deixat recentment empremta a Viladecans, ja que és l’autora de les il·lustracions amb què hem guarnit, meravellosament bé, les prestatgeries de la llibreria Els nou rals, i que compartirem amb ella la presentació del seu llibre el dissabte 14 d’abril a les 18.30 h, davant la llibreria. (Ricard Caba)
Permagel. Eva Baltasar. (Club Editor).
La poetessa Eva Baltasar, debuta com a novel·lista amb un llibre de molts vols sobre el jo, el cos, el sexe, i la família, primera part d’una trilogia sobre la vida d’una dona contemporània, que sens dubte serà un dels llibres de l’any. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. “La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Amb paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d’una subtil xarxa de relacions entre dones d’una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d’aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l’escut que li oposes –el permagel. (Ricard Caba)
La novel.la de Sant Jordi. Màrius Serra. (Editorial Amsterdam).
Molts ja coneixem en Màrius Serra com a col·laborador a Catalunya Ràdio, escriptor, llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, però aquest any ens sorprèn amb una proposta àcida, negra, mordaç i irreverent. La novel·la de Sant Jordi és un retrat satíric del món literari que desvela amb ironia i habilitat l’engranatge que mou els fils de la diada, on durant les signatures del matí de Sant Jordi, una sèrie de crims tan execrables com reals tenyeixen de sang les parades de llibres de Barcelona. Els autors més reconeguts van caient com mosques i l’escàndol amenaça d’ensorrar els pilars sobre els quals s’alça la indústria editorial: l’ego, la vanitat, la venjança, l’ambició... Una trama plena d’enigmes, situada en la flamant República Catalana, planteja la mort d’una sèrie d’escriptors a mans d’un grupuscle de poetes furiosos guiats per un sinistre joc de rol. Les sensacions de Serra amb la seva primera novel·la negra no poden ser millors. (Ricard Caba)
I aquesta és la torna:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada