Ja fa uns quants anys que a Viladecans va obrir les seves portes el taller ocupacional Caviga, un servei excel·lent per a més de 90 persones amb discapacitats de diversos graus que viuen al delta del Llobregat. De fet, l’únic que no m’agradava del taller és el nom, perquè això de Castelldefels, Viladecans i Gavà no és gaire creatiu. Amb el temps, però, ja ens l’hem fet nostre.
Doncs bé. Una de les persones clau per al creixement de Caviga ha estat Isabel Ortuño, la seva directora des del 2004 fins a l’1 de març del 2018, la data en què s’ha jubilat. La seva canyera i generosa dedicació ha contribuït a fer del centre un punt de referència, no només per als nois i noies que hi van i per a les seves famílies, sinó també entre els professionals del sector. Jo destacaria dels múltiples encerts de Caviga en camps molt diversos, quatre aspectes:
l’excel·lència professional de la gent que hi treballa,
el compromís a favor dels drets de les persones amb discapacitat,
el treball fet amb entitats de tota mena i la sensibilització social que se’n deriva,
i la potenciació de la vena artística dels estadants del centre: des del teatre al cinema, passant per l’escriptura o la pintura.
I en tot això, la Isabel hi ha tingut un paper rellevant. Moltes gràcies per la feina feta. I molt benvinguda Laura Barrufet, que la substitueix (amb una experiència laboral i vital que encaixa perfectament amb Caviga).
Mercè Solé
P.S. Us deixo amb el text que l’associació de familiars de Caviga li va dedicar:
4.879 dies; o bé 117.096 hores; o bé 7.025.760 minuts; o bé 421.545.600 segons
des d’aquell 21 d’octubre de 2004 fins a l’1 de març de 2018
Per cada minut, cada segon, viscuts amb intensitat i amb generositat per Caviga.
Gràcies.
Per fer-nos quadrar a tots: professionals, monitors, nois i noies, pares, mares i cunyades.
Gràcies.
Per recordar-nos que tots tenim discapacitats de tota mena,
i que, també, tots tenim capacitats que no sospitàvem.
Gràcies.
Per fer que cadascun dels nois i noies se senti acollit, estimat i potenciat.
Gràcies.
Per desvetllar la creativitat i la imaginació de tothom.
Gràcies.
Per fer-nos rumiar sobre un munt de coses.
Gràcies.
Per mantenir-te dins la coherència feminista.
Gràcies.
Per fer-nos a tots conscients que podem ajudar-nos els uns als altres.
Gràcies.
Per estirar diners i pressupostos per fer possible l’impossible.
Gràcies.
Per reivindicar sempre els drets dels nois i noies de Caviga.
Gràcies.
Per contribuir a la dignitat i a la bellesa del món.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada