La malaltia social de la intolerància i el racisme s’expandeix amb força pels nostres carrers i per les nostres viles. Un fenomen que amenaça la diversitat i aposta per la intolerància i l’ exclusió, s’estén ja per molts països i guanya representació política arreu (EUA, Brasil, Europa...). Ara, ja és aquí.
D’aquell racisme «de baixa intensitat» on molt poca gent s’identificava com a racista i que deia «no soc racista, però...», hem passat a un racisme quotidià amb expressions violentes i que probablement obtingui una àmplia representació política en les nostres institucions.
Així, dia rere dia, veiem des de mostres d’intolerància i rebuig amb persones d’origen estranger i discursos netament racistes fins a atacs violents. Exemples propers són els que han succeït en les darreres setmanes a estacions de tren o metro i als centres MENA. Una de les escenes més significatives ha estat l‘atac als centres de menors MENA de Castellfefels o Canet. Tot comença amb una criminalització d’aquests col·lectius tractan-los de delinqüents o lladres, per acabar en un atac a un centre on són agredits joves immigrants i també monitors.
I sí, és racisme quan s’estigmatitza tot un col·lectiu pels fets que pugui fer un o diversos membres d’un grup.
Un dels elements que afavoreixen aquest discurs intolerant és una «mala gestió» o «no gestió» dels conflictes socials, per part de les institucions. Tant aquest, com altres conflictes s’han de gestionar i posar recursos per al seu tractament. No se solucionen amagant un col·lectiu de joves menors immigrants en llocs allunyats de les ciutats (com Cal Ganxo a Castelldefels) i sense dotació de recursos per donar sortida a aquests joves.
Gestionar és donar sortida als conflictes i en aquest cas, crear polítiques d’acollida perquè quan hi hagi gent que ja és al nostre país, no siguin indocumentats ni exclosos de per vida sinó que puguin començar una vida amb drets. Cal fer també polítiques d’integració social i laboral per poder tenir un encaix en les societats d’acollida.
La solució, no passa per fer subhastes per veure qui és el més excloent, a canvi d’uns quants vots. La solució, molt complexa, passa per veure cap a on camina el món i com ens podem relacionar en un nou món. Les migracions són repte de futur.
Miguel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada