Escric, escric, no puc deixar d’escriure,
i sense cap paraula en el paper;
el meu interior comença a viure
i a dins batega l’ànima també.
Aleshores acluco la mirada
i percebo un mormol dins de la ment,
al bell mig una ploma en veu callada
perfila cada lletra amb traç silent.
Es desclouen els ulls amb timidesa
en percebre quelcom dins de la mà,
la freda ploma resta ben encesa
per poder per la pàgina cremar.
La ploma em diu: Escriure? ara sí.
I el full encès també ja és pot llegir.
Nati Regàs
(del llibre La Paraula)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada