La reforma del Polígon Industrial Centre ha estat un dels temes estrella del mandat a Viladecans que acaba aquest mes de maig. La primera vegada que ens el vàrem trobar va ser la tardor de 2015, poc després d’arrencar. Han passat més de tres anys d’allò i aquest 2019 l’equip de govern (PSC+ICV) ha aprovat en sessió plenària la tercera i definitiva (?) modificació després dels canvis imposats -més aviat, després de la clatellada- de la Comissió Territorial d’Urbanisme.
Però anem a pams: el Ple d’octubre de 2015 va aprovar l’avantprojecte amb els vots a favor del PSC, el PP i Ciutadans, el mateix partit que mesos després s’apuntaria al carro dels crítics, el mateix partit façana que malgrat les paraules no va presentar ni una sola al·legació durant el període d’informació pública. Els socis del PSC, ICV-EUiA, es van abstenir al costat de l’únic regidor de GV-CAP i tan sols ERC i VSP vàrem votar en contra. Per què? Recordem algunes píndoles de la primera recepta del PSC per «modernitzar» i «revitalitzar» el polígon:
Afectava tot l’àmbit del Polígon Centre amb alçades màximes de PB+8.
Ensorrava les cases de l’avinguda Generalitat i trinxava part de la Plaça Europa.
Limitava la circulació de camions d’alt i mitjà tonatge.
Les petites i mitjanes empreses quedaven subjectes a la voluntat dels propietaris amb més terrenys, amb el risc real de tancament de negocis i pèrdua de llocs de treball.
Repercutia el cost d’urbanització dels nous vials sobre els propietaris de les naus, fossin grans propietaris o petits i mitjans.
Desmuntava el caràcter industrial del polígon amb la introducció de nous usos urbanístics com oficines, hotels, molts habitatges, etc.
Des d’Esquerra ens vàrem estudiar el projecte de valent i el vàrem exposar en diverses reunions als veïns de la carretera de Barcelona, als petits i mitjans empresaris afectats i als treballadors del polígon. Vàrem sol·licitar per activa i per passiva una ampliació de tres mesos perquè només preveien un mes com a període d’al·legacions, que acabava el dia dels sants innocents (ironies del destí) en plenes vacances de Nadal. Es tractava d’un «monstre» que marcava les regles de joc de la futura reforma, per la porta del darrere i amb el desconeixement de molts dels implicats. Una proposta feta des dels despatxos, amb opacitat i sense comptar amb els actors involucrats.
D’aquell reclam inicial en vàrem treure una pròrroga de tres mesos, però sobretot -i el que ens fa més contents- una ciutadania més apoderada i conscient del què passa a Viladecans. Ens sentim legítimament orgullosos d’haver posat el Polígon Centre al mig del debat polític i ciutadà, els afectats es van mobilitzar com mai (cadena humana inclosa) i es van configurar com a plataforma, demostrant la força de la ciutadania per una causa justa. Poc després vàrem presentar una moció per salvar les cases històriques de l’avinguda Generalitat, aprovada per unanimitat, que les blindava davant l’intent de l’Ajuntament de sentenciar-les a l’enderroc.
L’abril de 2016 vàrem presentar al·legacions al projecte: sol·licitàvem de nou un compromís per a salvaguardar les cases de l’avinguda Generalitat i també, molt important, limitar les alçades màximes previstes -amb blocs de fins a 8 plantes- quan el Pla General Metropolità de 1976 establia un màxim de PB+3 al polígon i PB+4 al nucli urbà. El mateix mes pactàvem una moció conjunta de tota l’oposició per a la constitució d’una comissió de seguiment amb tots els actors involucrats -encara vigent- i que ha permès girar com un mitjó la idea inicial del govern del PSC.
De juny a setembre de 2016 vàrem assistir a tres reunions setmanals on tots els afectats varen poder donar la seva opinió i els seus punts de vista. Varen ser unes jornades llargues però força interessants. Després d’alguns estira i arronsa i sense incloure tots els punts que sol·licitava la comissió, el febrer de 2017 el govern va dur al Ple un segon projecte de modificació del Polígon Centre que va comptar amb els vots a favor del PSC, Ciutadans, PP i un regidor no adscrit, l’abstenció d’ICV-EUiA, GV-CAP, l’altra regidora no adscrita i ERC. L’única regidora de VSP va votar en contra. D’aquell segon intent el més significatiu era:
La reducció de l’àmbit del projecte a les zones on es preveuen actuacions i, per tant, sense afectar el conjunt del polígon.
La reducció de les alçades màximes a PB+6 excepte en una peça on es preveia un hotel de 8 plantes, a la carretera de la Vila amb Segle XXI.
El mes d’abril de 2017 vàrem tornar a presentar al·legacions. Entre d’altres, sol·licitàvem que l’hotel rebaixés alçades a PB+6 i insistíem, com vàrem fer el 2016, en incloure el dibuix de la continuació de l’avinguda Segle XXI fins a l’àmbit de la factoria Roca, tocant al terme municipal de Gavà. Dos anys després, el febrer 2019 el projecte ha tornat a passar per Ple amb les modificacions que la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha exigit a l’Ajuntament. Tot i que estem satisfets pels canvis introduïts, ens hem tornat a abstenir perquè aquesta tercera versió, malgrat no recollir totes les nostres sol·licituds i les de la comissió de seguiment, sí que en contempla alguna d’important.
Bàsicament, la Generalitat ha obligat a rebaixar a PB+6 la peça del futur hotel (aquest equipament prové d’un pla urbanístic aprovat el 2014, un any abans de la presentació del projecte de reforma integral del polígon, i permetia fer un hotel de 8 plantes al mig del traçat on un any després es projectava l’obertura de Segle XXI en direcció Gavà. Aquesta planificació contradictòria va provocar un greu problema que es va resoldre amb una suspensió de llicències. Ara ens agradaria saber què haurà ofert l’Ajuntament als propietaris d’aquests terrenys després de la rebaixa d’edificabilitat i el canvi d’ubicació). La Comissió Territorial d’Urbanisme també ha obligat a rebaixar l’índex d’edificabilitat als plans urbanístics adjacents a la prolongació de l’avinguda Segle XXI (sis plantes enlloc de vuit), entre d’altres mesures. De fet, el febrer de 2018 va suspendre l’aprovació definitiva del projecte de reforma fins que el consistori no incorpori aquestes millores, d’aquí la tercera versió que ha passat recentment pel Ple.
Està clar que entre tots li hem donat la volta a la reforma del Polígon Centre però pel grup d’ERC continua essent insuficient: com quedarà la Plaça Europa amb el nou traçat? Què passarà per exemple amb la xurreria? I la parada d’autobusos i taxis? I l’antiga oficina de Caixa Catalunya? Quedarà molt enclotat el mercat municipal? I el més preocupant: si l’ordre de forces al consistori es manté després dels comicis de maig, l’empresa pública VIMED continuarà gestionant el projecte amb opacitat i sense retre comptes puntualment al Ple com pertocaria tenint en compte l’abast d’un projecte d’aquestes característiques. Per això seguim i continuarem treballant per un nou Viladecans. Ens hi ajudes?
Myriam Moysset
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada