Propostes per a Viladecans: L’opinió de les formacions polítiques

Al llarg de l’any 2018, i seguint la crida que havíem fet des de la revista, hem rebut i publicat 37 propostes, de lectors i lectores diversos, per a millorar Viladecans. Ara, a les portes de les eleccions municipals, hem cregut interessant que les diverses formacions polítiques que s’hi presenten diguessin què en pensen d’aquestes propostes, i els les hem fetes arribar amb la petició que ens donessin la seva opinió.

De les vuit formacions que, segons el nostre coneixement, es presenten a les eleccions, han respost a la nostra petició cinc d’elles. Aquí les publiquem. En primer lloc, doncs, trobareu les 37 propostes ordenades per temes. I després, els cinc articles, que publiquem segons l’ordre què ens han anat arribant.

Moltes gràcies, doncs, a tots els lectors i lectores que heu enviat propostes, i moltes gràcies a les cinc formacions polítiques que heu enviat la vostra opinió.

Transport

1 Que parin tots els trens. Cal exercir les accions necessàries perquè tots els trens amb origen o destinació Sant Vicenç de Calders s’aturin a l’estació de Viladecans entre setmana,  tal i com fan els caps de setmana des que està obert l’Outlet.

2 El Metro del Delta. Caldria recuperar, i posar en marxa sense tornar-lo a abandonar, el projecte del Metro del Delta. Aquest projecte, que ha anat agafant diverses formes al llarg del temps, no pot continuar tancat en un calaix. I és que cap ciutat ni cap àrea metropolitana important –penseu en Madrid o en París– pot permetre’s tenir una zona tan potent a nivell de població i a nivell econòmic com és la que va de Barcelona a Castelldefels tan mal comunicada. Nosaltres som una extensió de Barcelona i som alhora una zona bàsica del Baix Llobregat. I per tant, hem d’estar molt millor comunicats. I no s’hi val a arreglar-ho amb pedaços. Per tant, demano, simplement, que es posi en marxa el projecte de transport que seria més natural: allargar la línia blava del Metro passant per l’itinerari que segueix la carretera de Cornellà a Santa Creu de Calafell, donant servei a Cornellà, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels, amb un ramal de Sant Boi al Prat.

3 Un bus llançadora entre Viladecans i l’estació del Prat. Ho he pensat sovint, quan la Renfe m’ha deixat tirada (línia de Vilanova) i he hagut de quedar-me al Prat (línia Aeroport). Arribar a Viladecans ha volgut dir travessar la Gran Via (uff) i esperar els busos. Viladecans i el Prat estan a la vora. L’accés fàcil i ràpid al Prat eixamplaria considerablement l’oferta de trens, i hi afegiria el metro. Deu ser car. Però encara és més car un transport públic ineficient.

Salut

4 Començar a cridar i a punxar simultàniament. Al CAP Mas Font (no sé si als altres també passa), quan un va a fer-se una anàlisi de sang, es troba que comencen a cridar els pacients a les 8 o les 8,05, els fan fer cua, i a les 8,15 o 8,20 comencen les extraccions. Aquesta cua incòmoda, especialment per als molts pacients grans o malalts, resulta molt pesada i innecessària. La solució seria senzilla: que es comencessin les crides al mateix temps que les extraccions. Seria una bona mostra de respecte als pacients.

5 Posar a la vista del públic els dies de vacances de les farmàcies. Les farmàcies, a més de ser un negoci privat, són també un servei públic. De manera que han de facilitar al màxim que els usuaris les puguin utilitzar amb la màxima comoditat. I això, a l’estiu, en època de vacances, no passa. 

Les farmàcies, com és lògic, tenen tot el dret a tancar unes setmanes per vacances. Però quan un usuari va a la seva farmàcia habitual i es troba que fan vacances, no sap a quina altra farmàcia pot anar, i ha de començar una excursió per la ciutat a la recerca d’una farmàcia oberta. Cert que pot veure quines estan de guàrdia, però del que es tracta és de poder saber quines són les que, mentre la seva és tancada, estan obertes de manera normal. No costaria gens resoldre el problema: que, durant l’estiu, a totes les farmàcies hi hagi un cartell indicant quins dies fa vacances cada una d’elles. Així complirien millor la seva funció de servei públic.

SERVEIS SOCIALS

6 Reforçar els serveis socials. Per aquest apartat  que vàrem obrir a la revista i on ja molts viladecanencs i viladecanenques han opinat sobre temes diversos, voldria  afegir-hi una altre petició. Seria un reforçament de tots els serveis socials en general de la població. Sé i em consta que el consistori ja hi dedica una bona part del pressupost, però potser hi hauria alguna cosa més a fer. Per exemple, gestionar les visites a les assistentes ampliant plantilla per no demorar tants dies una sol·licitud de visita. Quan hi ha un problema lògicament la solució hauria de venir el més ràpid possible. 

7 Ampliar el nombre de traductores i traductors. Aprofitant aquesta plataforma que dona la revista també crec que hi hauria d`haver més traductores i traductors per als serveis  que tracten amb persones nouvingudes. Sé que la línia a seguir és una integració natural i progressiva, però hem de saber que hi ha persones grans  que potser mai arribaran a entendre o parlar castellà o català. Hem de ser realistes  i no fer volar coloms. Són aquestes persones com ja he dit grans  i vulnerables per a les que demanaria  interlocutors per a les gestions més bàsiques i no haver d’anar amb un fill o filla o nets  al costat perquè els expliquin què els diuen. Crec que ara hi ha una o alguna traductora  que es reparteixen entre serveis socials i ambulatori. Potser seria possible ampliar aquest servei.

EQUIPAMENTS

8 Llars-residència per a persones amb discapacitat. Un habitatge compartit i tutelat per a persones amb discapacitat intel·lectual. Perquè quan ja no puguin viure amb pares o germans, puguin continuar vivint, ben acompanyats, a la seva ciutat.  

9 Compartir pis. Donada la dificultat de trobar habitatge a Viladecans, proposaria que la Oficina d’Habitatge habilités la possiblitat de fer programes de compartir pis entre gent gran que viu sola i persones que necessiten vivenda, i estan disposades a compartir i donar suport a la persona gran.

10 Facilitar el lloguer d’habitatges, especialment per als joves. Major implicació de l’Ajuntament amb els habitatges buits: sancionar els Bancs per tal de posin en lloguer els que tenen i fer una aposta decidida per fomentar el lloguer per a joves per tal que es puguin independitzar.

URBANISME I ESPAI PÚBLIC

11 Dues cantonades que cal arreglar. Les cantonades del carrer Santa Teresa amb Rambla Modolell i Santa Teresa amb el carrer Llevat és un eix viari del camí escolar cap a l’escola Doctor Trueta i de l’oest a est i viceversa de la ciutat. Aquestes cantonades són molt deficients per la ubicació de les rampes i passos de vianants fent l’eix molt incòmode. S’haurien d’adequar com moltes de les cantonades que ja estan arreglades.

12 Jardí municipal. Cal una reforma integral, sense que perdi la seva essència, per esdevenir un lloc de trobada. Es podria instal·lar un “quiosc-bar” per donar serveis als pares amb nens petits, per fer el vermut del diumenge, petites actuacions, etc.

13 Aparcament als ambulatoris. Que els tres ambulatoris de Viladecans disposin d’espais d’aparcament, gratuïts o no, propers: acompanyar les persones grans o amb poca mobilitat es converteix en una tasca molt àrdua si no hi ha places a prop. Concretament en el de la Torre Roja, ara recentment inaugurat, aquesta mancança és molt notable.

14 Horts urbans. Facilitar terrenys (no inclosos en el Parc Agrari) per fer horts lúdics, per als jubilats, aturats, etc. 

15 Posar bancs per mirar Cal Menut i Sant Ramon. Si un va de Viladecans a Sant Climent per la carretera, al final del poble, a l’esquerra, hi ha aquella urbanització que no sé si té nom i que és de cases baixes unifamiliars de color fosc. Doncs si un s’atura a la vorera i des d’allà mira cap a Sant Ramon, pot contemplar un paisatge pacífic i amable que convida a reposar. I al mig del paisatge, l’emblemàtica masia de Cal Menut, que per ara encara aguanta. És un plaer, contemplar tranquil·lament aquest paisatge. I no costaria gens, per facilitar-ho encara més, posar uns bancs en aquella vorera que permetin asseure’s i, simplement, mirar. I la cosa no exigiria cap gran inversió...

16 Rebaixar les alçades dels pisos a tocar de l’ermita de Sales. En el projecte d’urbanització d’Oliveretes o Pla de Llevant hi ha previst, a tocar de l’ermita de Sales, uns altíssims blocs de pisos i una via ràpida. Mala manera, sens dubte, de cuidar un monument en el qual l’administració pública s’hi ha gastat tants diners! Per això, demanaria de fer cas a la proposta que en Centre d’Estudis Urbans va fer en aquesta mateixa revista, i reduir les alçades i la rapidesa de la via. Si es vol, es pot fer.

17 Tres noms de carrers. Proposo donar el nom d’un carrer de Viladecans a tres persones, una dona i dos homes, que durant el segle XX van ser significatives en la història de Viladecans. Són aquestes:

Josep Iturrioz, el Manquet. Home fort d’Esquerra Republicana a Viladecans des de l’any 1934 fins al 1939, va ser un personatge bàsic en la gestió del poble tant els darrers anys de la república com durant la guerra. Va ser fonamental per fer que l’any 1936, durant els primers dies de la revolució, no hi hagués morts a Viladecans. Acabada la guerra va ser condemnat a mort però li va ser commutada la pena per anys de presó, acabats els quals es va  retirar a Viladecans.

Pepita Vicente. Era la dona del Manquet. Acabada la guerra, quan el seu marit va ser empresonat i condemnat, va moure cel i terra per buscar avals perquè li commutessin la pena de mort. I mentrestant, mantenia la família a base de portar arròs d’Amposta que a Cal Borni li compraven sempre, encara que no els en calgués. Representativa de tantes dones de represaliats que van lluitar a l’ombra en aquells anys duríssims.

Joaquim Palomera. Va ser vicari de la parròquia de Viladecans des de l’any 1955 fins al 1960. Persona molt propera a la gent, va fundar l’escoltisme, que va esdevenir una escola de ciutadania per a molts viladecanencs i viladecanenques, enmig de la foscor del franquisme. Va mantenir contactes amb l’oposició al règim, i va visitar els presos del PSUC. Anys després va deixar de ser capellà i es va casar.

18 Replantejar les places d’aparcament del carrer de la Muntanya. L’altre dia no vaig poder obrir la porta de casa. Un camió estava passant per sobre la vorera i m’ho impedia. Vaig haver d’esperar que el camió passés, i vaig poder sortir. I no és el primer cop que em passa. I és que el carrer de la Muntanya, entre el passatge de Sant Sebastià i el carrer de Sant Antoni, dels números 32 al 42, s’estreny. I els cotxes que aparquen, tant en llocs legals com davant els guals, fan que al carrer li quedi tan poc espai que els camions hagin de pujar a la vorera, amb perill per als veïns i per als balcons, i fan que entrar als guals exigeixi unes habilitats conductores que no tots tenim. Són vuit places d’aparcament que s’haurien de suprimir, i tots hi patiríem menys.

RELACIÓ amb l’ajuntament

19 Obligar que l’Ajuntament respongui les instàncies. L’Ajuntament de Viladecans, massa sovint, deixa sense resposta les instàncies que els ciutadans i ciutadanes li fan arribar. Caldria una normativa que obligués a respondre-les totes, i que l’Ajuntament fos penalitzat econòmicament en cas de no fer-ho en un temps raonable. No respondre les instàncies és un menyspreu a la ciutadania, i no es pot permetre.

20 La presència del català i el castellà a l’administració. Encara ara, després de tants anys de democràcia, continuem rebent comunicacions de les diverses entitats que depenen de l’administració pública, i fins i tot a vegades del propi ajuntament, escrites només en castellà. Deu ser per inèrcia, per anar de pressa, i per pensar que així segur que ho entén tothom. Doncs no hi ha dret. Qualsevol comunicació que depengui d’alguna manera o altra de l’administració pública ha d’estar feta també en català. Fins i tot en el cas improbable que se sàpiga que tots els qui la rebran són de parla castellana o, encara més, que només entenen el castellà. Perquè és molt important deixar clar que la llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya i perquè, enviant les coses en les dues llengües, els que només coneixen el castellà es podran familiaritzar, ni que sigui només una miqueta, amb el català.

Però atenció, perquè aquest tema de la llengua té també una altra cara. I és que hi ha llocs, també dependents de l’administració pública, en què tot està exclusivament en català i a molts dels usuaris d’aquell servei concret se’ls fa molt difícil entendre’l. Això resulta especialment greu en els equipaments sanitaris, tant l’hospital con els ambulatoris, que són llocs on la gent que hi va està en situació precària, de manera que necessita que se li facilitin les coses i, a més, resulta especialment important que entengui bé les informacions. I no hi ha dret que, en nom de la potenciació de la llengua catalana, es doni un mal servei. I, a més, es provoqui que la gent que té problemes per entendre les informacions, es reboti i agafi mania al català.

CULTURA

21 Cinemes. Donar un ús lúdic a l’edifici dels cinemes: per a les entitats i associacions, especialment de joves o culturals, i reservar algunes sales per al cinema de qualitat (no exclusivament comercial) encara que només funcionessin els caps de setmana (similar a com funciona el cinema Metropol de Castelldefels).

22 Cinema de qualitat a l’abast. L’oportunitat de veure cinema d’actualitat dins la ciutat: en una sala de cinema o en un centre cívic, de forma periòdica i amb tota mena de pel·lícules de qualitat.

23 Una filmoteca amb els clàssics a la biblioteca. No només cinema comercial, o el cinema que posaven a baix preu periòdics i revistes: totes les obres de Bergman, Tarkovski, Dreyer, Passolini, Antonioni, Truffaut, Visconti, Fellini, Orson Welles, o Huston, Ford i tantíssims altres… De manera que la blblioteca de Viladecans esdevingui un punt de referència per a amants i estudiosos del cinema.

24 Biblioteca. Fer una nova biblioteca a Viladecans (l’actual és insuficient). Ampliar l’horari i no tancar el mes d’agost. Incrementar les activitats com ara conferències, presentacions de llibres, etc.

25 Un memorial de la pagesia de Viladecans. No la cuidem gaire, a Viladecans, la nostra memòria pagesa. Fins i tot les nostres magnífiques escarxofes es comercialitzen sota el paraigua de les escarxofes del Prat. Una pena. Doncs ja seria hora de reivindicar el nostre llegat pagès, que encara dura, ni que sigui en situació precària, però que en tot cas és la base sobre la qual s’ha construït la ciutat que som ara. Al costat del col·legi Àngela Roca hi ha un monument a la pagesia, molt modern, però que a ningú li evoca la realitat pagesa. Doncs caldria fer, en alguna banda, un memorial ben fet. Hauria de ser un memorial comprensible, i per tant d’estil figuratiu. I col·locat en un espai cèntric i visible. Potser podria ser, per exemple, a la renovada plaça de les Palmeres, o a la plaça Europa, o al capdamunt de la Rambla.

26 Un espai de lectura. Recuperar l’edifici abandonat de la plaça Europa que abans va ser una oficina d’una caixa d’estalvis, per fer-ne un Centre de Lectura que faciliti poder llegir llibres en els espais adjacents de la plaça.

27 Els horaris de Ca n’Amat. El ciutadà o ciutadana que vol visitar el Museu de Ca n’Amat no té totes les facilitats que hauria de tenir. Concretanment, una de molt senzilla: que, al costat de la porta, hi hagués un cartell amb els horaris de visita. Ara, si un hi va quan està tancat, enlloc no se l’informa de quan estarà obert. I no costaria gens indicar-ho.

Medi ambient i espai natural

28 Que les furgonetes de repartiment no deixin el motor engegat. No sé si és una qüestió de mandra, o de què. Però el fet és que moltes furgonetes de repartiment, quan s’aturen en algun lloc per fer la seva feina de deixar gènere o recollir-ne, es deixen el motor engegat. I això ho fan no només quan la càrrega o descarrega és cosa d’un moment, sinó també quan és per força estona. I una cosa semblant fan sovint els autobusos. Actuant així, gasten energia, contribueixen a la contaminació ambiental i generen també una forta contaminació acústica. Tres coses nocives per a la ciutadania, i perfectament evitables. No sé jo si hi ha alguna normativa o alguna ordenança sobre el tema, però en tot cas és un tema en què l’administració pública hauria d’actuar per evitar-ho. 

29 Cuidar el Parc Agrari. La zona agrícola de Viladecans està molt deixada. Llevat d’alguns camps dels pocs pagesos que queden, els camps que són d’alguna empresa els tenen abandonats i es converteixen en abocadors il·legals. Proposo que l’Ajuntament, per una part, obligui a tenir-los nets, i per una altra posi mitjans perquè no hi tirin escombraries.

30 Platja. Millorar els accessos a la platja i la freqüència dels autobusos.

31 Remolar. Fer un centre de divulgació ambiental per a la ciutadania, i especialment per a les escoles, en les cases que hi ha a la pineda del Remolar.

PATRIMONI

32 Edifici de l’Ajuntament. Fer un nou edifici per tots els departaments de l’Ajuntament que actualment estan repartits per nombrosos locals. Un únic edifici seria molt més eficient, aproparia l’administració al ciutadà i facilitaria les seves relacions. 

33 Rehabilitar, ja, la Torre Modolell. Fa alguns mesos, va sortir entre la llista de propostes per Viladecans la proposta que es fes un nou ajuntament que agrupés els departaments escampats en diversos edificis. M’adhereixo a la proposta. Però alhora, voldria reivindicar que, tant si es fa com si no es fa el nou ajuntament, es rehabiliti ja d’una vegada la Torre Modolell. És una vergonya que tinguem un edifici així, tan significatiu per a la ciutat, en aquest estat d’abandó.

34 Un grup de treball per a l’ermita de Sales. No se sap, a hores d’ara, com estan les obres de restauració de l’ermita de Sales, ni se sap quan s’obrirà definitivament al públic. És, evidentment, una llàstima tant de retard, que sona força a deixadesa, no se sap per part de qui. Però en tot cas, aquest pot ser un bon moment per reivindicar una cosa que ja s’ha dit més d’un cop. I és que resulta molt evident que, per treure tot el suc de l’ermita, cal un grup de treball format per gent de diferents àmbits que pensi en la manera com se’n pot treure el màxim profit i com es poden compatiblitzar millor els diversos usos. Per exemple, en aquesta mateixa secció de propostes per a Viladecans, ja fa uns mesos que va sortir la proposta de promoure-hi un espai de silenci i reflexió. Una proposta que, si hi ha qui se’n pugui fer càrrec, podria estar molt bé. 

Valdria, doncs, la pena crear aquest grup per pensar plegats. Els polítics i tècnics municipals certament que han de fer les seves propostes, però és també bastant clar que, ells sols, no tenen la visió global que aquí convé tenir i que només s’aconsegueix si es fa un treball en equip que reculli totes les sensibilitats i totes les possibilitats.

35 Una proposta per a l’ús de l’ermita de Sales. Impulsar un grup de silenci i meditació, que és una activitat en què conflueixen multitud d’espiritualitats de tota mena. Perquè el silenci és només això: silenci. I per dins un pot ser d’orientació cristiana (en la tradició, ecumènica, dels pares del desert; o en la tradició ortodoxa de les icones), o pot ser d’orientació musulmana, o oriental, jueva o fins i tot completament laica, com és el mindfulness. L’espai de l’ermita és de fàcil accés, petit, acollidor. La meditació només necessita un espai buit, algunes estores i banquets o coixins de meditar. És barat, no ocupa espai i no és incompatible amb cap exposició o celebració litúrgica (bé, sí que és incompatible, per exemple, amb una disco!, però és d’esperar que al costat del cementiri i del tanatori no en muntin cap…). I el silenci crea uns vincles comunicatius insospitats entre les persones, porta a escoltar i no fa mal a ningú. Per què no? Sobre els beneficis del silenci, us podeu llegir el llibret: Biografia del Silenci, de Pablo d’Ors, altament recomanable. 

36 Els mausoleus que tapen l’absis de l’ermita de Sales. Des de la part vella del cementiri, i aprofitant l’espai que van deixar els nínxols que en el seu moment, molt encertadament, van ser traslladats, és té una molt bona vista de l’absis de l’ermita de Sales. El problema és que, els mausoleus que hi ha a terra en aquell espai, s’han anat engrandint i tapen la perspectiva, i la vista deixa de ser tan bona. Evidentment que els propietaris dels mausoleus tenen els seus drets, però si volem que tothom pugui fruir de tot el que l’ermita ens ofereix, crec que seria bo de trobar una solució a aquesta deficiència. Potser, simplement, traslladant els mausoleus cap a la banda de muntanya.

ALTRES

37 Muntar un taller de bones pràctiques polítiques. Estaria bé: un taller on prenguessin part els diversos partits polítics, i les persones “no alineades” amb interès per la política. Per parlar de com evitar la crispació, de les bases per al diàleg, del consens, del respecte, de les formes i dels continguts… Potser n’hi hauria prou a un cine fòrum sobre Sí Ministre o Borgen… Surrealista? Ingenu? Sí. I?

Veïns municipalistes

Primer agrair-vos la feina que feu des de fa molts anys, he llegit totes les propostes i com bé sabeu la política es fa amb pressupost i també quan tens les competències que t’ho permeten, els veïns són realment els que saben quines necessitats tenen, el nostre programa electoral prioritza propostes realistes i realitzables, no compromisos que no puguem complir, vull destacar les següents  que assumim, són per ordre de prioritat:

Totalment d´acord, que parin tots els trens.

Reforçar els serveis socials. 

Facilitar el lloguer d’habitatges, especialment per als joves. 

Reforma del Jardí municipal. 

Aparcament als ambulatoris.

Horts urbans.

Obligar que l’Ajuntament respongui les instàncies. 

Recuperar els Cinemes. 

Cuidar el Parc Agrari.

Platja de Viladecans. Millorar els accessos a la platja i la freqüència dels autobusos.

Millora del Remolar. 

Estudiar la construcció d´un nou Edifici de l’Ajuntament per reagrupar dependències municipals.

Muntar un taller de bones pràctiques polítiques. 

El que és preocupant i trist és que moltes d’aquestes propostes que ens feu són ja molt antigues, cosa que indica que des de l’Ajuntament no les prioritzen o no escolten els seus veïns, espero que a la propera legislatura hi hagi un canvi que faci possible que les pugueu aconseguir. Moltíssimes gràcies, enhorabona pel vostre compromís amb Viladecans, per molts anys que continueu.

Eduard Tobaruela

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

És d’agrair el treball que realitza el Punt de Trobada. Té molt mèrit mantenir l’esforç, cada mes, de recollir col·laboracions d’autors locals per elaborar una revista molt interessant i constructiva per a la ciutat. L’esperit de la proposta per a l’elaboració d’aquest article –demanar a la ciutadania l’exposició de noves propostes o inquietuds per fer-les arribar als representants polítics– coincideix amb el model de relació amb la ciutadania que realitzem des de l’Ajuntament en els últims anys. 

La resposta a la ciutadania, així com la seva participació en les decisions importants de govern, són principis que estan suposant, fins i tot, un canvi de cultura en la manera de governar, de prendre decisions. La informació flueix amb molta rapidesa i ens permet reaccionar amb més precisió i eficiència. A més, s’han multiplicat els sistemes de resposta a la ciutadania: qualsevol, en qualsevol moment, pot dirigir-se als funcionaris públics o representants polítics per fer consultes, expressar queixes o valorar serveis. Ja sigui telefònicament, a través del web municipal, xarxes socials o la tradicional instància. I es respon el més ràpidament possible.

Moltes de les interessants idees i suggeriments que m’ha fet arribar el Punt de Trobada apareixen en aquesta comunicació constant que mantenim amb la ciutadania, però d’altres no. Crec que en un article de 700 paraules no hi ha espai suficient per respondre o valorar prou cadascuna de les 37 propostes, però he de dir que totes formen part de les nostres preocupacions.

Fa pocs dies vàrem aplegar al Cúbic de Viladecans més de 200 persones provinents d’associacions, col·lectius professionals, centres educatius, entitats esportives, organitzacions empresarials o, senzillament, ciutadans i ciutadanes a títol personal, per col·laborar amb el PSC en les propostes i la redacció del programa electoral que presentarem en les properes eleccions municipals. Fruit d’aquesta feina i dels diferents grups de treball que hem impulsat des de dins i fora del partit, estem finalitzant un document extens, que encara és obert, i que definirà el nostre compromís amb la ciutat en un moment molt important per al futur de Viladecans.

De les propostes presentades pel Punt de Trobada puc dir, amb satisfacció, que una gran majoria d’elles o bé ja estan en vies de desenvolupament, o bé coincideixen amb les que proposarem com a programa de govern per als propers anys. Entre d’altres, són la reforma de Can Modolell i dels jardins de Magdalena Modolell, la nova Biblioteca Central, que es farà a Can Ginestar, la construcció de pisos tutelats per a persones amb discapacitat i gent gran, el reforçament dels serveis socials amb una reorganització i un nou model d’atenció ubicat a Can Palmer. També vull destacar la feina que estem fent per recuperar els cinemes per a la nostra ciutat, adquirint a les diferents entitats els drets que tenen, i poder posar-los novament en funcionament.

També són importants les propostes sobre mobilitat i els trens, tant pel que fa a la millora de la freqüència de pas com de l’actual baixador que volem convertir en una estació de debò, com en la nova línia del Metro del Delta. Ambdues reivindicacions han rebut recentment una empenta, ja que, en una reunió mantinguda pels alcaldes i alcaldesses de la zona Delta amb representants del Ministeri de Foment, aquests últims van acceptar que el Metro del Delta formés part del nou Pla de Rodalies que s’està redactant. En l’assumpte de la nova estació i l’augment de frequëncia d’aturada dels trens, em vaig reunir la semana passada amb el president de Renfe, Isaías Táboas, que va venir a Viladecans a veure in situ la situació. 

En els propers dies presentarem totes aquestes propostes i moltes més que es veuran incloses en el nostre programa municipal. Un programa i un equip que incorpora moltes persones provinents del teixit associatiu amb les quals treballarem per avançar en la ciutat que volem, una ciutat moderna preparada per als reptes de futur que té la societat, amb més oportunitats per a tothom, i que treballa col·lectivament per superar les dificultats. Estic segur que molts ciutadans i ciutadanes coincidiran amb nosaltres en aquesta proposta. 

Carles Ruiz Novella

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

D’entrada agrair al Punt de Trobada la iniciativa i haver-nos convidat a dir-hi la nostra des d’Esquerra Republicana. Ens sentim en sintonia amb bona part de les propostes realitzades durant el 2018 que han fet arribar els lectors de la vostra publicació. Idees molt sovint factibles i viables pel que fa al pressupost, que esdevenen -com m’agrada dir a mi- petits detalls per a fer la vida més fàcil i agradable. Hem vist una atenció especial a àmbits com la mobilitat, l’espai públic, el patrimoni, l’accés a l’habitatge o la millora dels serveis públics essencials. Són reptes que també han sorgit en les trobades que hem mantingut amb veïnes i veïns al llarg dels darrers mesos en el marc de la iniciativa #FemBarri. Idees que posen en valor les fortaleses i els principals atractius del nostre municipi com els espai naturals i el parc agrari.

Però m’agradaria entrar en detall amb algunes de les propostes concretes que nosaltres ja hem anat treballant. Com per exemple, la referent a la segona biblioteca pública: ho vam incloure en el programa electoral d’Esquerra el 2015 i ho tornarem a incloure aquest 2019, perquè és de calaix que una ciutat de 66.000 habitants necessita més d’un equipament cultural d’aquestes característiques. Les biblioteques són fàbriques de ciutadania, un espai idoni per al creixement personal, la formació i el contacte intergeneracional. Un espai al qual cal donar-hi molta més vida i per això vam pressionar i aconseguir, en coordinació amb el Jovent Republicà, incrementar l’horari i mantenir les portes obertes durant el mes d’agost. Però encara hi ha molt camí per fer. Vull aprofitar per recordar que el PSC va fer bandera electoral a les passades eleccions municipals d’obrir una segona biblioteca a l’antiga masia de Cal Ginestar però, a l’hora de la veritat, ha estat una de les nombroses promeses incomplertes, paper mullat com la reforma de la Rambla Modolell o la reobertura dels cinemes Lauren. 

Un altre tema que apareix i no ens sorprèn és el Pla de Llevant. La història és prou coneguda pels lectors del Punt de Trobada: el Pla  amenaça l’entorn de la Torre Roja amb 3.000 nous habitatges i blocs de fins a 11 plantes. Nosaltres hi vam presentar al·legacions amb un plantejament completament diferent. Salvant la Bòbila per convertir-la en equipament públic –segona biblioteca–, abaixant alçades màximes i dignificant l’entorn del cementiri i l’ermita de Sales, entre altres propostes. De moment no ens n’hem sortit, però si depèn de nosaltres revisarem qualsevol escletxa que ens permeti fer algun pas enrere. 

Però no només hem presentat al·legacions a aquest projecte urbanístic, en presentem a tots,  perquè creiem que és la nostra responsabilitat, perquè no anem en contra de res, sinó a favor de la nostra alternativa. El nostre model de ciutat aposta –si em permeteu el símil eclesiàstic– per menys “catedrals” com el projecte de Cal Ginestar o el Pòdium i més “esglésies” de barri com l’antic Poliesportiu del Centre, que apropin els serveis a la ciutadania. I en el projecte  de reurbanització dels terrenys de la Roca vam demanar una altra de les peticions dels lectors, habitatges tutelats per a persones amb discapacitat intel·lectual. 

També trobaríem molt encertades altres mesures, com dedicar noms de carrers a tres personatges significatius de la història de Viladecans al segle XX com van ser Josep Iturrioz, home fort d’Esquerra Republicana durant els anys convulsos de la Guerra Civil, la seva dona Pepita Vicente i mossèn Joaquim Palomera, fundador de l’escoltisme a la ciutat. Però hem de dir que nosaltres prioritzarem els noms de dones, atès que cal visibilitzar les dones que han fet història però l’heteropatriarcat ha impedit que passin a la història. Aplicar una mirada lila al govern per a nosaltres és imprescindible, des del nom dels carrers a uns pressupostos feministes, passant per la il·luminació a la via pública. 

Finalment, a nosaltres també ens agradaria que el projecte del Metro del Delta es fes realitat, però per a això cal voluntat política. Fa poques setmanes i com si es tractés d’un mantra electoral, el govern sortint del PSOE va tornar a posar damunt la taula aquest projecte que dorm als calaixos del Ministeri de Foment des de fa molts anys. De fet, ja quan jo era adolescent es deia que podria anar a la universitat en metro... Veurem què passa després del 28 d’abril i si, donat el cas, les promeses se les enduu o no el vent. Però em temo que al pas que anem,  els nostres joves trigaran a anar en metro a la facultat.

Bàrbara Lligadas Muñoz

Viladecans en Comú

En general  es diu que és més fàcil  opinar o criticar  allò que fan els altres, que  fer propostes per millorar-lo. És per això que des de Viladecans en Comú hem trobat molt  encertada la iniciativa de Punt de Trobada de recollir propostes dels seus  lectors i lectores per millorar Viladecans 

En relació a les propostes caldria tenir en compte, que algunes de elles tot i que  poden ser recollides en el programa electoral, no són de competència directa dels Ajuntaments. El que sí que podem fer des dels partits o des de la política local  és impulsar-les, o fer campanyes per sumar voluntats i pressionar a les administracions o empreses de les quals depèn la seva execució. “Viladecans estació, parada obligatòria”, és una proposta que recull el programa de Viladecans en Comú: una  campanya d’informació i de recollida de signatures que  reclama l’aturada a Viladecans de tots els trens de línia de Sant Vicenç de dilluns a divendres, que és  quan la gent de Viladecans ho necessita perquè va a la feina o a classe, i no només el cap de setmana.

L’habitatge és un dret reconegut per la constitució, però el cert és que a la nostra ciutat trobar pis de lloguer a preu assequible és cada cop més complicat, i s’ha convertit en una de les gran preocupacions de joves i grans. Per aquest motiu, cal cercar  solucions  que facilitin l’accés  al lloguer. Com la creació des de  l’OHL  d’un servei  de pisos per compartir,  ja sigui entre  joves, entre  persones grans, o entre grans i joves. La creació d’un parc d’habitatge de lloguer a preu assequible és una altra prioritat. Cal recuperar els pisos buits i obligar que les noves promocions tinguin un 40% de vivenda  de lloguer. 

L’habitatge dotacional  compartit i tutelat per a persones amb discapacitat intel·lectual  és una necessitat a la nostra ciutat i una les propostes que  defensarem  Viladecans en Comú en el nostre programa  d’habitatge. 

Els serveis socials han estat sempre  una prioritat per al grup d’ICV-EUiA, i el govern municipal ha anat incrementant, any rere any, el pressupostos, passant de 774.481 a pràcticament tres milions d’euros. Amb els mateixos treballadors, es va reforçar l’atenció als usuaris de serveis socials, de manera que d’aproximadament 3.500 visites any es van passar a més de 13.000 durant la crisi. En relació a la proposta de  reforçar tots els serveis socials, al programa de Viladecans en Comú es concreta en  avançar en la centralització  dels serveis socials a la masia de Can Palmer. Fet que d’una banda facilitarà l’optimització  dels recursos agilitzant la millora d’atenció a les persones i d’una altra, evitarà gran nombre de trasllats i contribuirà a una atenció integral i a un millor acompanyament de les persones usuàries dels serveis socials.

A més d’uns serveis de qualitat, perquè la nostra ciutat sigui una ciutat viva i participativa cal una cultura a l’abast de tothom. Per fer-ho possible, cal dotar-la de nous equipaments culturals i recuperar-ne d’altres com els dels cinema, redimensionar les sales d’exhibició i dedicar la resta dels espais a crear filmoteca i altres activitats relacionades amb la cultura audiovisual i altres activitats artístiques.

Millorar la vida de les persones també és cuidar de medi ambient i dels espais naturals. Les persones que treballem Viladecans des de l’espai de Viladecans en Comú hem estat sempre defensores del parc agrari i de la necessitat de crear un banc de terrer de lloguer amb les parcel·les abandonades, per garantir el conreu i per evitar que es converteixin en abocadors il·legals. La platja i el litoral són uns espais de gran valor natural  amb dificultats d’accessibilitat i, tot i que a poc a poc s’hi han incorporat millores, són lluny de ser les adequades ja que depenen de mesures d’ordenació que no són competència de l’Ajuntament.  Pel que fa a l’àmbit del Remolar, al llarg d’aquest any s’obrirà el centre d’informació i recepció de visitants a l’antiga aula del Remolar des d’on es donarà pas a l’itinerari de les zones humides, al camí de la Riera i la platja i al nou itinerari de la pineda de ca la Pilar.  

Encarna García Jiménez

Junts per Viladecans

Benvolgudes lectores i lectors de Punt de Trobada, ens adrecem a vosaltres per explicar la nostra posició sobre les diferents propostes que durant l‘últim any heu anat recopilant i publicant.

Transport

1. Seríem partidaris d’exigir a Foment que es fessin les obres necessàries perquè s’aturessin tots els trens. Pensem que la categorització de baixador hauria de revisar-se.

2. Creiem que el Metro del Delta hauria de tenir una solució en superfície (tren lleuger per exemple), més ràpida en l’execució i menys costosa econòmicament. Hauria de plantejar-se conjuntament amb una política vial i de transport respectuosa amb el medi ambient.

3. Com a transport complementari hauria d’estar en la reclamació a Foment del punt 1.

Salut

4. Creiem que l’ajuntament no té competències en aquest àmbit.

5. Caldria donar una millor comunicació i publicitat del servei de farmàcies (a través de més panells electrònics informatius, per exemple).

Serveis Socials

6. Junts per Viladecans vol una ciutat on tenir cura de la seva gent i dels seus problemes ha de ser una prioritat. Pretenem augmentar el pressupost municipal destinat a fins socials proposant un fons de garanties per dotar de recursos a les famílies que pateixin un procés de desnonament i potenciant els bancs de feina destinats a persones amb dificultats d’inserció laboral.

7. Respectant la llei d’usos lingüístics i de normalització ens sembla correcte.

Equipaments

8. Estem d’acord en el concepte de la llar-residència i la millor solució per facilitar la integració intergeneracional. Fora bo que els parcs tinguessin cura de la diversitat funcional de les persones.

9. També estem d’acord que a més a més de l’oferta de lloguer hi hagi altres models basats en la cohabitació, borsa per compartir pis, etc.

10. Creiem en la promoció de pisos de protecció oficial de lloguer i en el foment de la reconversió de locals comercials a lloguers de protecció oficial.

Urbanisme i espai públic

11. En general s’hauria de fer una reurbanització en base a la reforma de la rambla, procurant que totes les cantonades siguin arrodonides.

12. Estem d’acord en aquesta reforma integral dels Jardins Magdalena Modolell tirant certs murs interiors i preparant equipaments estables per usos lúdics (bar-quiosc seria una de les alternatives).

13. Ampliar la zona de càrrega i descàrrega per deixar les persones grans o amb mobilitat reduïda.

14. Estem d’acord en facilitar terrenys.

15. Hi estem d’acord.

16. Estaríem d’acord en abaixar les alçades previstes i, en el projecte d’Oliveretes, tenir cura de preservar les rieres naturals que hi aboquen.

17. Hi estem d’acord.

18. Fer peatonal el carrer de la Muntanya. Pel que fa al pàrquing public convindria que fos replantejat com a pàrquing també subterrani.

Relació amb l‘Ajuntament

19. Millorar i progressar en la seu electrònica del ciutadà. En aquest sentit hauria de millorar-se el format de presentació de les instàncies per exemple.

20. Des de Junts per Viladecans exigirem i ens exigirem el compliment de la normativa vigent en relació a l’ús de les llengües oficials a Catalunya.

Cultura

21. Els antics cinemes són un equipament a recuperar per a la ciutat en ús public per  a cinema en VSO o en català fomentant debats en cinefòrum o facilitant els que ja es fan a l’estiu. Els serveis de la Diputació haurien de garantir l’accés a pel·lícules i l’estudi conjunt multimedial.

22. Contestat en el punt 21.

23. Contestat en el punt 21.

24. Una segona biblioteca per a la ciutat es imprescindible i la Masia de Can Ginestar podria ser una bona candidata.

25. Hi estem d’acord.

26. La solució hauria de contemplar una visió de serveis integrats i d’equipaments. Les antigues oficines de Caixa Catalunya de la Plaça Europa serien un bon punt de lectura.

27. La comunicació amb els ciutadans és un punt fàcilment millorable. D’acord amb tot allò que suposi fer mes propers els nostres béns culturals.

Medi ambient i espai natural

28. Una actitud com l’expressada demostra una falta de sensibilitat envers la salut mediambiental de la ciutat. Els agents cívics haurien de fer seguiment d’aquestes males praxis.

29. Hi estem d’acord.

30. La joia de platja que tenim, catalogada com una de les poques platges verges que encara queden al nostre país, cal cuidar-la. Caldrà donar alternatives a l’arribada en vehicle propi i plantejar projectes de recuperació dels espais naturals mantenint-la com cal. Millorar els accessos a la platja i la freqüència dels autobusos podria facilitar i combinar l’accés i el respecte amb el medi.

31. S’hauria de recuperar l’edifici de Puig i Cadafalch per a usos de colònies escolars i com a a espai lúdic i formatiu.

Patrimoni

32. Proposem que en l’espai de l’antic poliesportiu del centre s’edifiquessin els serveis de l’ajuntament i es reservés la Torre Modolell per a l’Alcaldia.

33. Hi estem d’acord pensant en el que hem dit en el punt 32.

34. Hi estem d’acord.

35. Per a l’Ermita, com a lloc de culte, no correspon a l’Ajuntament establir-ne el seu ús mes enllà de preservar-ne l’entorn.

36. No creiem que l’ajuntament hagi de fer modificacions en cementiris.

Altres

37. Hi estem d’acord.

Tomàs Caroz