L’edició del llibre de poemes “L’esperança i la memòria”, ha estat una iniciativa del Departament de Patrimoni Cultural del nostre Ajuntament, com un reconeixement, per ser membre de la comunitat viladecanenca, que desenvolupo una tasca literària, pel territori de parla catalana.
El llibre està dividit en diferents capítols, en els quals es mostren un recull d’alguns dels treballs que han estat guardonats en diversos certàmens literaris. La major part dels poemes segueixen unes regles mètriques, la qual cosa no sempre resulta fàcil, però que m’obliguen a pensar i a depurar el contingut. El pròleg ha estat escrit per un excel·lent poeta que em coneix, com és en Pere López Tolosana.
La paraula poesia prové del terme llatí poësis, que a la vegada deriva d’un concepte grec, que tracta de la bellesa o del sentiment estètic través de la paraula. Rabindranath Tagore digué: La poesia és el so de l’univers en el cor dels humans. El que fa que la poesia sigui viva i vàlida i li doni un sentit, és que hi hagi persones que en llegir-la o escoltar-la, els arribi la màgia del seu so a dins el cor.
La meva poesia és un reflex d’un contingut espiritual propi, que reacciona davant del que visc i m’envolta. No deixo en el tinter res que no siguin certeses i sentiments, sense els quals, qualsevol dels temes a què em refereixo, resultarien efímers, un engany o un paper mullat. Em sento identificat en la dita que reconeix que sense una quota de dolor no hi ha poesia, i també en el que digué Mario Benedetti: No hi ha un sol poeta que estigui conforme amb el món.
Per donar entenent el que és important per a mi l’escriptura, diré que m’ha permès sortir de la rutina, viure amb més intensitat el món de la realitat, expressar-me a través de crear una cosa que abans no existia i a sentir-me viu. És el que m’ha dut a afirmar en un dels versos: Scribo, ergo sum.
En ell llibre hi ha unes imatges (la majoria fotomuntatges de l’època de la fotografia analògica), i és que l’escriptura i la fotografia són dos mitjans amb els quals m’identifico, ja que des del meu punt de vista, no els veig diferents, a no ser per una cosa: el tipus de llapis que utilitzo cada vegada. Ja que les fotografies les plasmo a través del que se’n diu “el llapis de la llum”, amb el qual he dibuixat imatges dins un suport en blanc sensible, i en l’escriptura utilitzo un llapis de grafit, amb el qual plasmo uns escrits damunt també d’un suport com és un full de paper en blanc. Tanta validesa i sinceritat pot haver-hi en una imatge fotogràfica com en un poema.
William Faulkner digué: “La veu del poeta pot ser el pilar que ajudi l’home a resistir i a perseverar”. No sé si aquest llibre arriba a poder fer gala d’aquest mèrit, però sí, almenys, espero que ajudi a passar una bona estona llegint-lo i contemplant les imatges.
Algú va recomanar irònicament: “Llegiu poesia, que no mossega”. Doncs jo dic el contrari: “Llegiu poesia i deixeu que us mossegui”.
Mariner sense pau
Si es torça el timó enmig del camí,
mentre vas solcant per mars encrespades,
alça els ulls, valents, lluny de les onades
on el sol ixent revela el destí.
Si el teu ull és bo, bona és la mirada.
Salpar vers llevant et mostra l’albor,
ancorar a ponent t’omple de foscor.
Un far radiant et brilla en la cara.
Tens un capità: El teu cor que et guia!
Cap altre timó coneix millor sort.
Tant si estàs perdut de nit com de dia,
forejant ben lluny o ancorat a port,
afronta els perills, ple de valentia,
sens caure vençut. No perdis el nord!
Salvador Obiols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada