Ara us explicaré una història que no s’ha explicat mai abans. Imagineu-vos una parella de joves que s’estimen molt i van caminant pel carrer agafats de la mà.
Van a cal metge perquè sospiten que aviat no seran només dos a casa, sinó tres!
El metge li diu a la jove que s’estiri a la llitera i s’aixequi el jersei, que li farà una ecografia. Amb una ecografia es pot veure el cos de les persones per dins. Tal com si hi fiquessis una càmera.
El metge li posa a la noia, a la panxa, un líquid viscós que està molt fred i que ajuda a fer que funcioni bé la càmera. Li passa una espècie de micròfon per la panxa que serveix per transmetre el que hi ha allà dins, i també els sons.
De sobte, el metge no diu res i puja el volum de la màquina i se sent el batec d’un cor molt fort i molt ràpid! Pum, pum, pum, pummm!!!
Allà dins de la panxa de la jove hi ha vida. “I és una nena la que es veu a la pantalla. No hi ha dubte”, somriu el metge, emissari de bones notícies.
El noi i la noia ploren i ploren d’alegria, li donen les gràcies al metge i surten al carrer fent bots de felicitat.
Quan es calmen una mica, ell i ella comencen a pensar en noms de nena. Se’ls n’acudeixen molts i de molt bonics, però no es posen d’acord. Decideixen que seguiran una estratègia per posar-li nom a la seva filla.
Posaran en un calendari un nom en cada dia de la setmana i, segons el dia que neixi la nena, així es dirà.
A la nena de la panxa li agrada el nom que hi ha escrit a la casella del dissabte. És Nur. No vol dir-se d’una altra manera! Així que haurà de fer-s’ho venir per néixer en dissabte… A veure si hi ha sort!
Nou mesos més tard, el temps necessari perquè neixi una criatura, neix la nena. I és dissabte! Com diríeu que es diu la nena, doncs?... Síííí!! La Nur s’ha sortit amb la seva!
Conte narrat al festival de narració oral de Viladecans Narracans (23 de gener del 2020)
Patricia Aliu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada