Sóc un punt en l’espai, un puntet molt petit,
quasi ningú sap res de la meva existència,
semblo insignificant aquí dalt de l’oblit
enmig de les estrelles, sol i amb la indiferència.
Puc desxifrar el llenguatge ocult en cada estel
puc respirar la pau que em brinda el firmament,
puc anhelar tendresa assegut en el cel,
però no puc negar el dolgut sentiment
de les paraules dites amb la veu d’altivesa
ruixant llengua de foc amb indignació.
D’una manera aspre amb regust d’amarguesa
esfumes l’esperança amb mot devorador.
Ara m’adormiré abatut de pensar
digerint les paraules per existir demà.
Nati Regàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada