Aquest 2020, es compleixen 41 anys de governs socialistes a Viladecans, essent el primer govern de la democràcia una coalició entre el PSUC i el PSC. Després d’aquest primer executiu, Viladecans no ha tingut cap altre alcalde que no sigui del Partit Socialista. Quan acabi l’actual mandat, el 2023, portarem 43 anys governats pel mateix partit polític. I únicament haurem tingut tres alcaldes diferents. Tres homes: Joan Masgrau, Jaume Monfort i Carles Ruiz. En la gran majoria d’eleccions municipals la victòria socialista ha estat per majoria absoluta, fins i tot superant el 50% dels vots en algunes ocasions. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
El primer alcalde, “només” ho va ser durant un mandat. El seu successor, Jaume Montfort, ho va ser durant 21 anys. I l’actual, Carles Ruiz, quan acabi l’actual període municipal portarà 18 anys liderant l’Adminitració local. Actualment, en la majoria de democràcies modernes aquesta manca d’alternança és molt poc habitual.
Viladecans està ancorada en la política que es feia als anys 80. No hi ha projecte de ciutat. La ciutat segueix amb unes polítiques antigues, de grans construccions sense cuidar els petits detalls.
És incomprensible seguir sense pista d’atletisme com es mereixen els nostres atletes, sense disposar d’una piscina municipal descoberta per passar la calor a l’estiu, sense una segona biblioteca pública malgrat el nostre nombre d’habitants. Com ho és, la deixadesa de funcions de l’Ajuntament envers el petit comerç i de proximitat. Tenim, això sí, grans inversions faraòniques com el centre comercial outlet, el poliesportiu Pòdium o grans projectes urbanístics com la construcció d›un nou barri a la falda de Sant Ramon (el Pla de Llevant), un nou Polígon Indstrial Centre, amb usos residencials o un nou Can Sellarès encaixonat amb set blocs de pisos de fins a 9 plantes. Viladecans segueix ancorada en el passat, no s’ha modernitzat ni ha canviat la manera de fer política en tots aquests anys.
Jo, com a jove que porta vivint 19 anys en aquesta vila, a la qual estimo i vull millorar, desitjo un canvi de rumb, desitjo passar pàgina d’aquest llibre que hipoteca el nostre futur col·lectiu. Per això, vaig entrar en política. Però no només amb les eines polítiques podrem canviar. Aquesta oposició ha d’anar acompanyada d’un canvi al carrer, difícil, perquè en 41 anys el PSC ha construït una xarxa molt gran i compacta de lleialtats i complicitats. Sí, com passava, fa 30 anys. L’esperança és veure com van brotant petits arbres que alcen la veu i que, des dels seus espais, posen en evidència aquestes dinàmiques que, malgrat remuntar-se al passat, continuen ben presents a Viladecans. Brots verds que en definitiva s’oposen a l’actual model de ciutat.
Viladecans té pocs exemples d’oposició ciutadana contra polítiques o projectes impulsats pels governs del PSC. Dos casos ben coneguts són la plataforma Salvem Oliveretes -contra el Pla de Llevant- i la Plataforma en Defensa del Polígon Industrial del Centre, activa sobretot durant l’anterior mandat arran del projecte de reforma que va impulsar el govern local. Aquests dos projectes van comportar una gran mobilització ciutadana. La més recent, la del Polígon Centre, la vaig poder viure personalment. Crec que tots dos casos demostren la capacitat dels veïns i la força que tenim per fer canviar la societat i influir en els governants.
En fi, el que vull remarcar és que només amb la transversalitat de la mobilització ciutadana podrem arribar a convèncer aquelles persones que encara creuen que a Viladecans mai hi haurà un canvi, que és un objectiu possible. Fins i tot, podem demostrar a aquelles persones que encara creuen en el projecte socialista que la seva proposta ha quedat obsoleta. És un treball col·lectiu, permanent. La ciutadania, les entitats, tots els actors involucrats som els que hem de desemmascarar els discursos il·lusos i de bones intencions per part del govern local. Aquest treball d’oposició s’ha de fer amb una actitud constructiva, propositiva i dialogant, on es demostri la capacitat de sumar, de convèncer. Tenim quatre anys per endavant per fer tota aquesta feina, potser no s’acaba aquí, però el més important, és avançar, sumar i convèncer.
Joan Bausa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada