Una qüestió posada en solfa actualment és: què preval, tot allò que fa rutllar l’economia o les mesures que les persones haurien de tenir o fer per no contaminar-se?
Dilema que tothom amb més o menys convicció entén, però aquest “sacrifici”, podríem dir, val la pena? quina societat ens queda?
Ningú pot preveure les conseqüències que ens pot portar prioritzar l’economia enfront de les propostes per no contaminar-nos.
És cert que si no es treballa la majoria de persones no podríem subsistir, i més encara en un país de serveis on produïm poca cosa.
Les primeres víctimes del Covid-19 són l’economia per una banda i la vida per l’altra.
Es regulen les vides estadísticament, obligant-nos a utilitzar cinturons de seguretat, regulacions del medi ambient i d`altres... però, en un context de salut pública, no en sabem res.
Una pregunta punyent és: en reobrir l’economia, les morts són econòmicament acceptables? Posar xifres a les vides és incòmode i poc ètic.
Aquesta pandèmia i potser totes presenten massa incògnites per avaluar l’impacte de tancar l’economia d’un país, terrible aspecte disjuntiu entre protegir la salut de les persones o fer prevaldre l’economia protegint-la d`un col·lapse, i això ens genera un problema ètic.
¿Quin criteri podríem utilitzar per decidir el cost econòmic que pot suportar la nostra societat per pal·liar els efectes del Covid-19? La pregunta clau no és quant val una vida, que és incalculable, sinó quant estem disposats a pagar com a societat per reduir el risc de mortalitat, i pensem que l’economia no és només aritmètica, també és sociologia.
Els efectes de la pandèmia poden ser devastadors i imprevisibles i recordem que en el nostre sistema capitalista la previsió és imprescindible per al creixement.
Montse Pastor i Pujadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada