En el meu cas, mestra especialista d’educació musical des de fa més de 25 anys, comença el canvi en el moment en què deixo de fer la meva especialitat, igual que altres companys especialistes, assumint una tutoria, a la vegada que els mestres tutors s’han convertit de cop en especialistes de música, educació física... sense tenir-ne la formació; cal desdoblar grups i reduir les ràtios tal i com recomana el Departament!
Per poder reduir les ràtios també s’han hagut d’habilitar diferents espais i hem estat nosaltres mateixos qui hem fet el trasllat de mobiliari i de material necessari per tenir a punt aquestes noves aules.
Aquest començament de curs, per altra banda, també ens ha deixat palès que en l’àmbit sanitari encara hi ha molts dubtes i que van canviant els protocols massa sovint per poder adaptar-se a la realitat de cada dia, la situació els ha desbordat i no tenen clar com han d’actuar. Nosaltres no podem fer una altra cosa que actuar, en cada moment, tal i com ens marqui el protocol.
El Departament d’Ensenyament ens han col·locat a primera línia de foc, amb el risc i la por de ser contagiats. Posats a primera línia sense cap protecció!
Som nosaltres el que hem de decidir quines són les nostres proteccions, comprant-nos mascaretes FFP2 i/o quirúrgiques (tot i que és molt difícil i esgotador estar fent classe tot el dia amb la mascareta posada), pantalles protectores, bates... i tot allò que considerem necessari per protegir la nostra salut i la de tots els que ens envolten; encara que sembli mentida, el Departament no se’n fa càrrec. Hi ha algun sanitari que hagi de comprar la seva bata, mascareta o qualsevol altre material de protecció? És vergonyós!
Les mesures que es prenen a l’escola, però, són del tot correctes i necessàries podent garantir la seguretat i transmetre tranquil·litat a les famílies.
Grups estables, presa de temperatura a l’entrada, rentat de mans constant, desinfecció de taules i de Chromebooks, material individual, mascaretes posades en espais tancats i a l’aire lliure, ventilació constant de les classes, mantenir distàncies, zones d’esbarjo limitades i no compartides amb la resta de grups.... fan que l’escola sigui un lloc segur.
El que més por ens fa, és que tot això no serveixi de res si no s’apliquen les mateixes mesures al sortir de l’escola.
Demanem la màxima responsabilitat a les famílies per la salut i el bé de tothom!
A nivell curricular hem hagut d’adaptar les nostres programacions fent un model híbrid i així donar resposta als nostres alumnes en el cas de confinament i poder seguir treballant amb ells des de casa tal i com ho faríem a l’escola. Nosaltres hem fet la nostra feina, farà la seva feina el Departament? Farà arribar dispositius i connectivitat a totes aquelles famílies que ho necessitin?
El meu grup i jo com a tutora, després d’una setmana de començar el curs, hem estat confinats 15 dies per l’aparició d’un cas positiu a la classe, per sort tots els alumnes disposaven de dispositius i eines per poder seguir les classes des de casa.
Tot i el primer ensurt, la resta del grup hem estat tots negatius, això demostra que l’escola està prenent les mesures necessàries i que ho està fent bé!
Aquests confinaments seran una constant al llarg del curs i l’escola cada dia haurà d’adaptar-se a la realitat del moment ja que tot pot canviar d’un dia per l’altre.
En resum, una vegada més ens en sortirem perquè, encara que ens hagin deixat sols, ens hi deixarem la pell com hem fet sempre i prendrem les decisions necessàries per tal de garantir, en tot moment, l’educació, el benestar i l’acompanyament dels nostres alumnes, salvant així el paper del Departament que potser no ha estat a l’altura ni ha sabut posar-se a la pell dels mestres, dels alumnes ni de les famílies.
Marta Carreté i Borràs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada