Que una ciutadana activa, compromesa i sensible als problemes dels seus veïns, arran d’una manifestació, sigui detinguda amb un desplegament espectacular com a terrorista, exposada a la llum pública com si hagués fet qui sap què sense proves, se l’empresoni a Madrid, se la confini a Viladecans durant un any, per, finalment, haver d’absoldre-la davant l’absurditat de tot plegat, és una mostra més d’un sistema judicial erràtic i ineficaç, que ha perdut el nord i que ha estat segrestat per la dreta no només dura, sinó gairebé surrealista. D’un surrealisme dolorós per a les seves víctimes. Digne de Kafka.
No cal compartir necessàriament els motius de la seva protesta per adonar-se que Tamara Carrasco ha estat objecte d’una gran injustícia i per felicitar-se que l’hagin absolt. Sens dubte sanejar els sistemes policial, judicial i mediàtic és un dels grans reptes per a tots nosaltres ara i aquí, més enllà de partidismes.
Fotografies: Jaume Muns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada