Casiodoro de Reina va tenir un origen molt incert. Algunes fonts diuen que va néixer a Montemolín, a l’actual província de Badajoz. Menéndez Pelayo, escriptor del segle XIX, que va escriure Historia de los heterodoxos españoles, el descriu com un «morisco granadino», i Nicolás Antonio, biògraf del segle XVII, afirma que la seva procedència era Reina, a Extremadura, i que era un verdader cristià i no d’origen jueu. Va néixer el 1520 o poc després, així que enguany es compleixen uns 500 anys del seu naixement.
Casiodoro de Reina va ingressar com a monjo al monestir jerònim de San Isidoro del Campo a Santiponce (Sevilla). Fou perseguit per la Inquisició per ser partidari de la Reforma luterana i per la distribució clandestina de la traducció del Nou Testament de Juan Pérez de Pineda. Va fugir a Ginebra amb altres monjos del mateix monestir com Antonio del Corro, Cipriano de Valera i diversos familiars de Casiodoro. Però l’execució de Miguel Servet a Ginebra per part dels calvinistes i la forma en què es tractava els dissidents religiosos en aquella ciutat era contrari a la forma de pensar de Casiodoro, que es manifestà en contra de las execucions per raons de consciència.
Va fugir a Anglaterra, on va començar a traduir la Bíblia al castellà, però va haver de fugir a Anvers a causa d’acusacions sense fonament. A Anvers va patir dificultats econòmiques que li van impedir finalitzar la traducció de la Bíblia.
Després de moltes dificultats i contratemps, Casiodoro va publicar la Bíblia de l’os el 1569 a Basilea. Se la coneix amb aquest nom pel dibuix que tenia a la portada. Se’n van imprimir uns 2.600 exemplars, que es van esgotar el 1596.
Va morir el 15 de març de 1594 a Frankfurt amb més de 70 anys de edat.
La Bíblia de l’os és la primera traducció de la Bíblia al castellà des dels idiomes originals (hebreu, arameu i grec). Les traduccions anteriors, com la prealfonsina i l’alfonsina, es van fer des del llatí. A més, la traducció de Reina reflecteix la bellesa literària del Segle d’Or de la literatura castellana. L’escriptor i acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, Antonio Muñoz Molina, va definir la Bíblia de l’os com una «joia amagada» de la literatura espanyola. La persecució que va patir va tenir conseqüències difícils d’imaginar per a la cultura literària. Com diu Antonio Muñoz Molina, imaginem-nos què hauria passat si El Quixot hagués estat perseguit durant quatre segles i només s’hagués transmès mínimament.
El 1602 Cipriano de Valera va revisar la traducció de Casiodoro i va publicar la Bíblia del càntir, anomenada així també per la imatge de la portada. El text de Valera va servir de base per a les revisions publicades per les Societats Bíbliques Unides des de 1862 amb el nom de Reina-Valera. La Reina-Valera és la Bíblia per excel·lència de les esglésies protestants de parla hispana i ha servit d’inspiració per a molts creients a Espanya i Llatinoamèrica, especialment durant els darrers dos segles.
Casiodoro de Reina representa un exemple de tolerància en un món molt intolerant i, a més, de perseverança per assolir el seu propòsit de traduir la Bíblia al castellà enmig de grans dificultats.
Així mateix, és un exemple de coratge i coherència amb la seva fe, una fe que mai va negar malgrat la persecució a la qual es va veure sotmès.
1. Muñoz, A. (26/07/2014). «La obra maestra escondida», El País.
Jaume Sagués:
Revisat per Ricard Bardés i Arnau Terrón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada