Darrerament hem vist un video on Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d´Alertes i Emergències Sanitàries, feia brometa de caire masclista amb uns youtubers. Ben distesos i desenfadats tots ells.
Bé, en realitat aquesta mena de brometes són considerades masclistes des de fa ben poc, des que hem cregut prendre consciència de gènere però el cert és que d’aquest tipus de comentaris se n´han fet al llarg del temps i han estat impunes sempre.
No m´he considerat masclista mai. Si més no masclista ideològic i de quotidianitat. Però hauríem de prendre tots un bon bany d´humilitat i reconèixer que certs comportaments nostres, siguin instintius, mecànics, afegits, adquirits o potser irracionals, podrien ser considerats com a masclisme de baixa intensitat.
La prova està en les rialles posteriors a les brometes i al fet que si som prou humils com cal, hauríem de reconèixer que més d´un de nosaltres hem fet gracietes d´aquestes algun cop a la vida. Una vegada amb una copeta de més, una altra vegada potser més despistadots del comte i una altra perquè ens hem volgut fer en aquell moment precís el gracioset de torn del grup. Jo crec que tots hem pogut dir bestieses com aquestes alguna vegada.
Un antropòleg ens explicava l´altre dia a la ràdio l´orígen pressumible de l´instint de propietat que l´home ha demostrat ancestralment envers la dona i es veu que prové del comerç, de l´intercanvi que feien les antigues tribus en els quals les dones eren moneda. Guaita tu si en fa de segles.
Aquest masclisme interior, secular, irracional, no ideològic, qui sap si genètic, aquest és el més difícil de combatre i d´anihilar.
Aquest masclisme, els que el creiem no tenir, l´hem de combatre.
Demano perdó i paciència. Perdó perquè no podria asseverar amb tota contundència que mai hagi fet comentaris d´aquesta mena en converses o en llargues nits d´eufòria.
I demano paciència a les dones, paciència perquè si, segons l´antropòleg, una qüestió determinada com aquesta, ve de tan lluny, no crec que es pugui solucionar en tan sols un grapadet d´anys. És un tema gairebé atàvic.
L´erradicació total i absoluta ha de ser el fruit d´una profunda reflexió que sobrepassi generacions senceres. El que ens ha de quedar clar és que el fet que no siguem masclistes racionals no vol dir que no siguem masclistes irracionals i que cadascú de nosaltres ha de lluitar i fer esforços amb tots els seus mitjans emocionals per tal de generar un pensament anti-masclista global, no pas parcial com és el cas. Jo m’hi comprometo al cent per cent.
Per cert, en aquests termes també podríem parlar d´homofòbia, racisme i fins i tot de catalanofòbia, els camins del deep brain són inexcrutables.
Antoni Garcia Iranzo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada