El titol d’aquest editorial no ens l’hem inventat nosaltres, sinó que l’hem tret d’un article de la columnista Emma Riverola publicat a El Periódico el passat 29 d’octubre. Els missioners de les tenebres són, segons l’autora, “aquells que es delecten tapiant l’esperança i obrint portes a la intolerància”, aprofitant l’angúnia de tanta gent en aquests temps de pandèmia: la feina que es precaritza o que desapareix, els comerços que no saben com tirar endavant, les dificultats de la vida a casa quan els pisos són petits, les persones grans que queden amb sensació d’abandó sense que s’hi pugui fer res, el sentiment de soledat que s’agreuja perquè ara no es poden mantenir relacions normals amb altra gent, i, al capdavall, l’horitzó gris de no saber com anirà tot plegat i quan s’acabarà tanta anormalitat.
I el fet és que, davant d’això, hi ha gent que sembla que disfruti fent créixer l’angoixa, fent més complicada la gestió d’aquest moment difícil, negant-se a ajudar a la superació de les dificultats per les quals estem passant tots plegats. Hi ha polítics especialistes en això, i també hi ha persones del carrer que els encanta fer comentaris desanimadors o difondre les teories més absurdes sobre el que està passant. Uns i altres, actuant així, mostren simplement una qualitat humana baixíssima.
La situació, en efecte, és difícil, i ningú no sap ni com ni quan acabarà. Però precisament ara és quan es nota més de quina pasta estem fets cada u de nosaltres. No es tracta, òbviament, de fer veure que no passa res i que tot va bé, perquè no és cert, ni es tracta tampoc d’evitar les crítiques a les coses que ens sembli que no es fan com caldria. Es tracta de l’actitud. O sigui, d’ajudar a crear un clima de col·laboració, ànims i fortalesa per afrontar la situació difícil en què estem. I de ser, naturalment, el màxim de cívics i responsables en la part que ens toca a cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada