Arran de l’insistència del govern espanyol d’ampliar l’aeroport del Prat, carregant-se sí o sí l’espai natural de la Ricarda, diverses han estat les veus que s’han oposat a aquesta ampliació. Els defensors dels Espais Naturals del Delta del Llobregat han centrat la seva argumentació, principalment, en la protecció de la Ricarda com a espai de gran valor ecològic a salvaguardar, i aquest és un argument potent i de pes, ja que aquests espais gaudeixen de la màxima protecció possible. Per altra banda els valedors de l’ampliació de l’aeroport, ho argumenten bàsicament des del punt de vista econòmic, lligant el progrés d’una societat al fet de créixer: més vols, més turistes, més emissions, més destrucció dels Espais Naturals… i un empitjorament de la qualitat de les aigües de l’aqüífer.
L’aqüífer és un dels motors econòmics de la Vall baixa del Delta del Llobregat, i crec que en certa manera és un gran desconegut pels ciutadans de Viladecans; els agricultors reguen els seus camps amb pous, els industrials refreden els seus processos amb la seva aigua, i els veïns del Prat beuen la seva aigua, sí, els nostres veïns pratencs gaudeixen d’una companyia d’aigua municipal (Aigües del Prat) que potabilitza l’aigua de l’aqüífer profund, i un dels beneficis és tenir un rebut de l’aigua entre un 30% i 40% més barat.
Certament l’ampliació de l’aeroport tindria una afectació per a l’aqüífer de la Vall baixa del Llobregat, tal i com va passar amb l’ampliació del Port de Barcelona i desviament de la part final del riu Llobregat als anys 90. Si ens remuntem al que va suposar aquesta ampliació, podem afirmar que les obres d’ampliació del Port de Barcelona van afectar la barrera d’intrusió salina, barrera que impedia la salinització de les aigües de l’aqüífer. Aquesta afectació va tenir com a efecte un empitjorament en la salinitat de les aigües de l’aqüífer profunda, i com a conseqüència moltes indústries van haver d’implementar nous processos per treure-li l’excés de sals a les aigües de procés, o Aigües del Prat va implementar equips d’osmosi inversa per dessalinitzar l’aigua potable, equips i processos cars pel seu alt consum elèctric.
La impermeabilizació o destrucció de La Ricarda, i d’altres espais, anul·larà un altre punt de recàrrega de l’aqüífer i alterarà un altre cop el sensible equilibri hídric de l’aqüífer, i tornarà a patir la indústria, l’agricultura i el ciutadans del Prat que beuen de les seves aigües. No hauríem de tornar a caure en els mateixos errors del passat, no hauríem de disparar-nos un tret al peu un altre cop i afectar ni Espais Naturals ni l’aqüífer.
Jordi Flores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada