“El Senyor dels Anells” al Miracle

Sam ens esperava a la Casa

Feia molt de temps que ho esperava: uns quants professors de la Facultat de Filologia de la UB, més l’Iscreb i la Casa d’Espiritualitat del Miracle han dedicat un cap de setmana llarg a El Senyor dels Anells. Trobada de friquis? Jocs de rol?

Doncs no. Més aviat ha estat una aproximació al rerefons d’aquesta novel·la de Tolkien que tan bé va recollir Peter Jackson en les tres pel·lícules de fa vint anys (La comunitat de l’Anell, Les dues torres i El retorn del rei). Un pretext per a la introspecció. La cosa tractava d’esbrinar quins són els camins que s’ofereixen a cadascun de nosaltres, de si els afrontem i com els afrontem i de quines ombres constitueixen aquest anell que pesa tant i del qual hem de desempallegar-nos per viure en plenitud. Una tasca personal i en llibertat total. Un cant també a les nostres pròpies germandats de l’Anell, tan diverses i tan necessàries. Una descoberta d’aquells estris màgics que il·luminen les nostres foscors i que només són màgics perquè sovint no sabem que els portem dins. 

La comunitat de l’Anell a punt d’emprendre el seu camí

Treball personal, meditació, caminades, compartir en grup, cants, joc... enmig de la natura privilegiada del Solsonès Sud. Amb un cop de mà de les teories dels arquetips i de les ombres de Carl Jung i d’una mica de literatura comparada. Amb exercicis d’escriptura (heu provat mai d’escriure la llegenda de casa vostra? doncs ja teniu amb què entretenir-vos). I a base de bon humor.

Feia temps que no tenia ocasió de conviure amb gent a qui doblo l’edat i per mi ha estat fantàstic. També ho ha estat passar de la Comarca a Lothlórien i arribar fins a la cimera de la Muntanya del Destí, amb la meva ombra, per llençar-hi l’anell. Com Frodo i Gòl·lum, heroi i ombra. Tots dos, ai, tan baixets com jo!

Mercè Solé