El volcà de Cumbre Vieja impressiona. Molta i molta gent afectada, i la incertesa de no saber si la cosa s’agreujarà encara més. Alhora, una gran fascinació davant l’espectacle poderós que ara podem seguir en directe. I, en definitiva, la consciència que els humans no ho podem controlar tot, que la natura ens sobrepassa.
Sí, és bo recordar-ho: la natura ens sobrepassa, i farem bé de tenir-ho en compte. De tenir-ho en compte en aquest cas, davant el qual no podem fer-hi res, i de tenir-ho en compte en altres casos que, cada cop amb més freqüència, ens fan adonar que ho estem fent molt malament.
Aquest estiu hem viscut les greus inundacions del nord d’Alemanya, que un país tan ric i amb tantes possibilitats no ha pogut preveure ni impedir. I els inacabables incendis de Grècia. I, més a prop, les inundacions a les terres de l’Ebre o en altres zones de la península. I tants altres desgavells que ens sorprenen. I en tots aquests casos, som ben conscients que sí que ho hauríem pogut evitar si ens haguéssim pres més seriosament la crisi climàtica.
El tema del canvi climàtic és urgent, molt urgent, i tots ho sabem. Però els dirigents mundials, i els nostres dirigents més propers, no acaben de prendre-s’ho seriosament i d’implementar mesures més fortes i decidides. Ho hem vist amb el tema de l’aeroport, en què la cosa més lamentable no és l’ampliació en si mateixa, sinó l’haver arribat a aquesta situació empesos per les presses d’Aena per fer diners, en comptes de tenir pensat prèviament com cal organitzar la mobilitat en aquest país mirant de compaginar l’interès mediambiental amb l’interès social i l’interès econòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada